Es projecten els següents curtmetratges d'Helena taberna: Busto de un poeta (1991), Alsasua 1936 (1994) i Recuerdos del 36 (1994).
Es projecten els curtmetratges següents: La mujer de Lot (1990), una videocreació inspirada en uns versos de José Ángel Valente en què s’albira un cant a l’alliberament de la dona; Ochenta y siete cartas de amor (1992), en què un home es desperta atordit en un local mentre és retingut per una dona; Emiliana de Zubeldia (1993), documental sobre la compositora navarresa Emiliana de Zubeldia, una dona avançada al seu temps, i Nerabe (1996), curtmetratge experimental que celebra la maternitat i el cos de la dona.
Documental sobre la mort violenta de l’estudiant d’infermeria Nagore Laffage a mans d’un psiquiatre de la Clínica Universitària de Pamplona, esdevinguda durant les festes de Sant Fermí del 2008. Nagore recull els testimonis de familiars i amics de la víctima, però inclou també els punts de vista de les diverses parts implicades en el procés judicial: el fiscal, els advocats d’ambdues parts i representants d’associacions contra la violència masclista.
Un fiscal prometedor rep una trucada de la policia que l’informa que hi ha hagut un suïcidi col·lectiu d’una secta a les illes Canàries i que la seva germana petita n’era una de les adeptes. Tot i que fa anys que no en sap res, viatjarà immediatament a l’illa per conèixer els fets de primera mà i ajudar en la investigació.
Miguel és nomenat rector d’un poble socialista durant l’alçament del 1936. Amb l’inici de la guerra, l’exèrcit nacional ocupa el poble i dona inici als afusellaments. En la seva lluita per defensar els que havien patit represàlies, Miguel s’enfronta a la jerarquia eclesiàstica i militar, i posa en joc la seva pròpia vida.
Retrat polifònic del moviment de protesta que va ocupar les escoles de São Paulo (Brasil) en demanda d’una educació pública i de qualitat. Protagonitzat per tres dels i les joves que van liderar les lluites estudiantils, el film narra els eixos centrals de la revolta, des del 2013 i fins a l’arribada de Jair Bolsonaro a la presidència.
La fi de la guerra freda no va produir el desglaç del territori soviètic i la reconfiguració de les fronteres i els estats d’allò que un dia va ser l’URSS, i ha resultat ser una bomba de rellotgeria. Entre la ficció i la no-ficció, la directora construeix un possible imaginari soviètic a través del retrat de Kolya, un noi de nacionalitat moldava que es declara habitant d’un país no reconegut, Transnístria.