Film

TERRY GILLIAM, 1995.

Un home civilitzat arriba al salvatge oest americà amb l’objectiu de casar-se amb una noia.

Després d’invertir-hi més de vint anys de la seva vida, Terry Gilliam aconsegueix portar a bon port la seva anhelada versió actualitzada de la novel·la de Cervantes, en la qual dona el protagonisme a un vell sabater que es creu el mateix Don Quixot i a un jove director de cinema nord-americà que intenta rodar la pel·lícula sobre el personatge en paisatges espanyols, en un viatge estrany amb salts continus en el temps.

El film és una lliçó magistral de cinema des del seu vessant industrial i de procés de creació d’una pel·lícula, però amb el plus dramàtic que li atorga un destí tràgic que fa possible el primer unmaking of de la història del cinema.

Un cantaor descobreix una bailaora excepcional de flamenc de la qual sent un amor no correspost que en motiva la separació. La dona triomfa a escala internacional mentre que l’home s’entrega a la desesperació i a la beguda.

Encarnación López Julve, “La Argentinita”, va ser reconeguda en vida com la més alta expressió del flamenc del seu temps.

Un curtmetratge avantguardista inspirat en la visió romàntica de les vides dels gitanos russos, que canten i ballen al voltant d’una foguera mentre els nens somien. Va ser rodada en tecnicolor per tal d’emfatitzar determinats colors en sintonia amb la música del film (idea que Disney recrearia anys més tard a Fantasia).

El famós fotògraf i artista constructivista Lásló Moholy-Nagy filma —sense els efectes lumínics ni els trucatges que el caracteritzen— aquesta simfonia urbana que retrata la comunitat gitana que vivia en els districtes perifèrics berlinesos de Wedding i Marzahn, pocs anys abans de l’ascensió del nazisme.