Film

Kim Novak es posa novament a les ordres de Richard Quine —el cineasta que la va descobrir— per donar vida a una adúltera melancòlica en un dels papers que més van contribuir a popularitzar l’erotisme refinat i subjugant de l’actriu. Ambientat a Beverly Hills i rodat en cinemascop, és un melodrama molt sòlid sobre infidelitats matrimonials que adapta una novel·la del guionista de The Birds, Evan Hunter.

Bergman va presentar Fanny och Alexander com la seva última creació per a la pantalla gran.

Epopeia històrica, que combina perfectament el drama i l’aventura, sobre la vida i la mort del militar anglès T. E. Lawrence i les seves campanyes per unir els països àrabs contra Turquia durant la Primera Guerra Mundial. És una obra èpica amb set premis Oscar, absolutament majestuosa.

Per iniciativa pròpia, Bergman va decidir mostrar “el film darrere el film”, és a dir, tot el que s’amaga darrere el resultat final i públic d’un film; en aquest cas 'Fanny i Alexander'. Un document inapreciable per poder conèixer el mètode de treball del director suec.

Deu anys després d’haver rodat un primer documental a l’illa de Farö, i amb el mateix destí televisiu, Bergman torna a passejar la seva càmera pel lloc on va viure des de mitjan anys seixanta, on va muntar un petit estudi i una sala de cinema, i on va rodar part de les seves pel·lícules.

A partir de l’assassinat d’una prostituta a mans d’un client, Bergman reconstrueix la vida de l’assassí com si es tractés d’un trencaclosques en què totes les peces han d’encaixar perfectament.

Després de la Segona Guerra Mundial, un arquitecte es casa amb una noia sense l’aprovació de la seva mare.

ALFRED HITCHCOCK, 1964.

Un trapezista jueu de qui s’ha suïcidat un germà ha de bregar amb una societat en crisi.

Biopic sobre l’actriu Jean Harlow, també anomenada “la rossa platí”.