Film

Yuki & Nina

Yuki, una nena de nou anys, s’assabenta que els seus pares se separaran. El seu pare és francès; la seva mare, japonesa. La idea és que Yuki se’n vagi a viure al Japó amb la mare, i deixi enrere tota la seva vida a París, incloent-hi la seva millor amiga, Nina.

Praga 68

L’únic film en color de la invasió soviètica de Praga el 20 d’agost del 1968. Un document excepcional filmat per un comerciant de Sabadell.

Praga 68

L’únic film en color de la invasió soviètica de Praga el 20 d’agost del 1968. Un document excepcional filmat per un comerciant de Sabadell.

Sprízneni volbou

Aquest film captura l’ambient d’excitació política a Txecoslovàquia al març del 1968, quan el president Antonín Novotný va deixar el càrrec i va ser succeït per Ludvík Svoboda. Els que aleshores n’eren els màxims representants polítics són filmats en les seves reunions diàries però també en converses personals.

Sessió doble: 'Sprízneni volbou' i 'Praga 68', amb presentació a càrrec de Plàcid Garcia-Planas i Monika Zgustová

La traductora i escriptora Monica Zgustová i el periodista Plàcid García-Planas ens presenten aquests doble sessió que inclou dos documentals sobre la invasió de Praga de 1968 per part de les forces soviètiques i els mesos que van precedir aquesta invasió. El pare de Garcia-Planas va filmar 'Praga 68', un testimoni únic d'aquell moment.

El grito

Del juliol a l’octubre del 1968, abans dels Jocs Olímpics d’aquell any, un grup d’estudiants del Centro Universitario de Estudios Cinematográficos de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic va filmar els esdeveniments del moviment estudiantil. Un testimoni emotiu dels fets que malauradament acabarien amb la massacre tràgica de Tlatelolco.

Ni olvido, ni perdón

Durant l’estiu del 1968, estudiants provinents de tot Mèxic es van reunir a la capital per exigir democràcia. Els Jocs Olímpics estaven a punt de celebrar-se i el govern, presidit per Gustavo Díaz Ordaz, va oferir una resposta brutal en forma de repressió, que va causar centenars de morts.

Sweet Movie

Una apoteosi de la llibertat i l’anarquia creativa pròpies de Makavejev, que ens proposa un collage informal i surrealista, al capdavall una sàtira ferotge de la societat, esquitxada amb nombroses referències cultes —per dir-ho així—, com ara la dels mariners del Potemkin.