La ciutat de Milà és plena de cadàvers executats pel govern a causa d’una repressió violenta. El poder també ha prohibit que ningú mogui els morts, però una dona desobeeix l’ordre per enterrar el seu germà.
Un film d’amor i d’anarquia, i un testimoni calidoscòpic de moments robats i retrats sublimats. Un ball d’imatges que barreja tota mena de textures visuals per oferir un viatge al·lucinat de records personals.
En aquest preciós enclavament de la costa d’Amalfi, Pierre Clémenti ens revela la bellesa d’una utopia gràcies a la qual l’amor permet conviure en un espai d’intercanvi i de creació permanents.
Un relat personal sobre la vida del mateix Pierre Clémenti produït pel Centre Nacional d’Art i de Cultura Georges Pompidou de París. Una crònica underground centrada en les actuacions contraculturals de l’actor en cinema i teatre.
A banda de la seva carrera com a actor, Pierre Clémenti va dirigir 13 films, dels quals només tres són llargmetratges. Al llarg d'aquest cicle, els seus llargs es podran veure sols o bé acompanyats d'algun dels curts que també va signar. Aquest és el cas d'aquesta sessió.
Pierre Clémenti és un dels intèrprets d'aquest film de Luis Buñuel que va sacsejar els fonaments del cinema de narrativa convencional. Balthazar Clémenti, fill de Pierre, ens presenta la primera projecció del film.