Film

Philibert mostra en diferents situacions la relació entre les persones sordes i el seu entorn, la relació que existeix amb els que els envolten i interactuen amb ells. El cineasta filma la vida quotidiana d’aquestes persones amb un estil proper al cinéma verité de principis dels setanta.

Fidels al que ara és una tradició, els interns i el personal mèdic de la clínica psiquiàtrica de La Borde es reuneixen durant l'estiu del 1995 amb l'objectiu de preparar una obra de teatre.

Philibert va filmar la Galeria de Zoologia del Museu Nacional d'Història Natural (avui coneguda com a Gran Galeria de l'Evolució) durant un període de renovació (1991-1994).

Tothom ha visitat el Louvre, encara que sigui a la carrera godardiana. Però ningú no ha vist el formigueig de la ciutat viva que hi ha dins. Mil i una accions sense bustos parlants. Visitem el Louvre en el moment de la inauguració de la Piràmide, el març de 1989.

L'Emma i el Toni són dos germans que, en quedar orfes, s’han de fer càrrec del negoci familiar, una hípica.

El film es qüestiona l’afiliació a diferents nivells, tractant-se d’una Buddy-Movie sobre una infeliç amistat. Ibrahim, jove, gai i turc, s’enamora d’Ali, un lluitador de lluita lliure, delinqüent, alemany i heterosexual. Una mena d’història d’amor que creix entre els dos homes i que els sobrepassa.

Una dona trans va a una cita a cegues amb un home amb el mateix nom que el seu ex…

“El moviment transgènere pot ser objecte de titulars, però la nostra rica història sovint es passa per alt”, va dir Ernst en un comunicat de premsa. “Les persones transgènere han existit sempre, i han viscut moltes vides diferents. L’important és compartir les nostres històries