Film

A proòsit dels seus films, Jacques Tati va afirmar: 'No m'agrada sentir-me militaritzat. No m'agrada la mecanització. Prefereixo viure en un barri antic i humà que enmig d'una xarxa d'autopistes, aeroports, carreteres i tot l'aldarull de la vida moderna. La gent se sent malament envoltada de línies geomètriques per tot arreu. Jo no vaig convertir-me en un presoner del sonor. Simplement vaig intentar millorar el cinema mut".

Segurament, la Nouvelle Vague és un dels corrents cinematogràfics dels quals més s'ha parlat des de mitjan segle passat. Un moviment nascut a França a finals dels anys 50 i protagonitzat per un grup de joves -molts, provinents del món de la crítica- que van reaccionar contra les limitacions creatives del moment i van defensar l'espontaneitat, l'experimentació amb la càmera i la llibertat narrativa i tècnica. Si un film representa aquest moviment, aquest es 'Les Quatre cent coups'.

Sovint, quan parlem d'Història del cinema' ens referim sobretot a les pel·lícules produïdes a Europa o als Estats Units. No obstant, aquesta mirada eurocèntrica és imcompleta. Per això en aquesta sessió girem el cap vers a la cinematografia índia com a exemple d'altres cinematografies que tenen coses a dir en aquest discurs. Presentació a càrrec de Josep Lluís i Falcó.

El tema d'aquest fil és la transmissió del coneixement aplicat a l'arquitectura, i també la confrontació entre el funcionalisme i el barroc, entre el racionalisme i l'anor. La referència: Francesco Borromeo.

'Mat' i syn' és una experiència fílmica inoblidable que recull, com una mena de 'Pietà' invertida, l'esperit del romanticisme i les referències pictòriques a Caspar David Friederich, però també a Munch i El Greco.

Analitzem les diferències culturals, morals, econòmiques, entre dos móns: el coreà i el francès, tot a partir de la peripècia d'un pintor exiliat.