La darrrera pel·lícula de Mankiewicz, que va portar el seu gran art de la paraula als límits, és una dissertació filosòfica sobre el crim comès amb gust i intel·ligència.
A principis dels anys 20, el cineasta soviètic Dziga Vertov (fundador del noticiari 'Kino-Pravda') va exposar la seva teoria -que ell mateix va dur a la pràctica- sobre el "cinema-ull", segons la qual la càmera és un autèntic ull que ha de donar una visió objectiva de la realitat com un aliat imprescindible de "la societat proletària".
El cinema expressionista alemany forma part d'un moviment cultural més ampli que es va produir en aquell país a principis del segle XX i que reflectia un clima social determinat, marcat per la depressió anímica generada per la derrota a la Primera Guerra Mundial.
Enguany es compleixen cent anys de l'estrena de la pel·lícula que es considera la primera superproducció de la història del cinema: 'The Birth of a Nation'. Un film que amb un pressupost de 40.000 dòlars però que finalment va costar-ne 110.000, i que inclou nombroses novetats tècniques.
Una banda de malfactors és l'única que sap on s'amaga l'immens tresor que, segons una llegenda mora, una sultana va lliurar per amor a un jove cavaller cristià.
El primer cinema va popularitzar-se com a part de l'espectacle anomenat "d'atraccions". Mica en mica, les pel·lícules van guanyar protagonisme i es ven convertir en un espectacle autònim, i aviat el seu èxit va fer néixer, a partir dels anys 1910 i posteriors, el fenomen dels serials cinematogràfics.