Film

Noves aventures dels Marx, aquesta vegada transportats pel guionista Irving Brecher —el mateix d'Una tarde en el circo'— al salvatge Oest. El crit "Més fusta, que és la guerra!", va quedar per a la posteritat, i la pel·lícula mateixa segueix sent una de les més populars de la seva filmografia.

El cineasta amateur egarenc Joan Salvans filma amb originalitat i fina ironia la premsa de l’època i els diferents usos que d’aquesta en feia la societat.

El 2009 va sortir a la llum l’obra d’aquest esplèndid fotògraf del qual també ens han arribat filmacions cinematogràfiques. En aquesta, veiem un espectacle de varietats i una filmació íntima carregada d’erotisme.

Paròdia dels films surrealistes en què les imatges il·lustren els rètols que van sortint. Els crèdits —en els quals, entre d'altres, surt Dalí com a director i Joan Miró com a director artístic— són falsos.

L'escriptor, pintor i humorista Amat Rosés va filmar la vida a l'Hospital Sant Joan de Déu de Calafell i, paral·lelament, la vida que tenia lloc al carrer.

GEORG WILHELM PABST, 1926.

"A caixa no es pot veure com un simple retrat d'uns éssers més o menys marginals, sinó com una faula sobre el món d'avui dia" (Josep Lluís Fecé).

En aquesta crònica de la vida quotidiana d'una colla de gàngsters italians a Nova York hi ha molta violència; en alguns moments directa i contundent, i en d'altres, interna, car tots els personatges tenen una electricitat sorgida d'una violència, diguem-ne, social. En tot cas, és una obra mestra de Scorsese.

Benedetto és un nen que surt il·lès de la caiguda d'un terraplè el dia de la seva comunió. Els habitants del seu poble ho atribueixen a un miracle i el sotmeten a una estricta educació religiosa.

Una comèdia composta per vint relats breus que conformen un fresc sobre la Itàlia del boom econòmic carregat d'ironia.