Film

L’Aydin dirigeix un petit hotel a la Capadòcia amb l’ajuda de la seva jove esposa, de qui està molt distanciat, i de la seva germana, una dona trista que s’acaba de divorciar. A l’hivern, a mesura que la neu va cobrint l’estepa, l’hotel es converteix en el seu refugi i en l’escenari de la seva aflicció.

Un urbanita sedueix la dona d’un granger senzill i se l’acaba enduent a la ciutat. Kaurismäki adapta la novel·la homònima de l’autor finès Juhani Aho, i ho fa prescindint dels diàlegs i en blanc i negre com a homenatge al cinema mut que tant li agrada.

AKI KAURISMÄKI, 1996.

Als anys seixanta, dues noies ben xerraires (una estoniana i l’altra russa) s’uneixen a dos finlandesos tètrics en un viatge per carretera. La diferència idiomàtica provoca problemes de comunicació entre elles; ells s’estimen més beure vodka que no pas parlar.

Melodrama, comèdia i thriller es barregen en la història insòlita d’un home que, sentint-se desgraciat, contracta un assassí per acabar amb tot. Poc després coneix una noia i sorgeix l’esperança. La barreja de gèneres es complementa amb la de referències: Hitchcock, Lang, Melville, Ray, Bresson… El director hi apareix fent de venedor d’ulleres de sol.

Ambientada al París dels anys trenta i fotografiada en un blanc i negre que l’impregna d’un romanticisme fosc, aquesta adaptació d’una novel·la d’Henri Murger s’acosta a la vida i a l’amistat que mantenen un pintor albanès, un poeta francès i un músic irlandès –així com a la seva relació amb una dona.

AKI KAURISMÄKI, 1990.

'Ariel' és el retrat d’una Finlàndia moribunda, grisa i freda en què un home fa l’impossible perquè les coses li vagin pitjor. Des del punt de vista estilístic, el film oscil·la entre el realisme poètic i la comèdia negra. El resultat és tenebrós i bell com una tarda d’octubre.

Un escombraire solitari inicia una relació amb una caixera d’un supermercat. Mitjançant la història d’aquests dos perdedors, en aparença condemnada al fracàs, Aki Kaurismäki reflexiona sobre la tragicomèdia de la vida a la gran ciutat.

Després de l’apropament a Dostoievski amb el seu primer film, Aki Kaurismäki entra en un terreny absolutament diferent amb un film que voreja l’absurd i descriu el viatge de disset joves pel llarg laberint d’una ciutat nòrdica.