Film

Comèdia musical sobre la Gran Guerra basada en l’obra teatral de Joan Littlewood. El film evoca –mitjançant la sàtira– un conflicte en què els dirigents polítics van convèncer milions de ciutadans d’allistar-se, mentre que ells discutien als despatxos les estratègies d’una carnisseria que s’acabaria cobrant deu milions de morts i més de vint milions de ferits.

Una de les principals novetats de la Primera Guerra Mundial va ser l’ús de l’aviació com a arma militar.

Tot just iniciada la Primera Guerra Mundial, al jove Adrien li esclata una bomba en ple rostre i queda desfigurat. L'ingressen a l’hospital Val-de-Grâce, al pavelló dels oficials, on després de cinc anys d’operacions reparadores, sense miralls en què observar-se, aprendrà a veure’s en la mirada dels altres.

En plena època de consolidació del cinema sonor, i dotze anys després del final de la Primera Guerra Mundial, Milestone va dirigir aquest melodrama antibel·licista inspirat en la novel·la d’Erich Maria Remarque i que va guanyar els Oscars a la millor pel·lícula i al millor director.

Una obra mestra del cinema antibel•licista que ens narra una història inspirada en un personatge real. King Vidor va filmar la pel•lícula amb interès realista, però es va permetre ser líric a estones i, alhora, incloure-hi escenes de comèdia, com ara la del soldat i la joveneta francesa, en què John Gilbert va demostrar que era un comediant excel•lent.

La producció canadenca més cara de la història (20 milions de dòlars) és aquest film que recrea la batalla de Passchendaele el 1917 a Ieper (Bèlgica), en què els britànics i els seus aliats –entre els quals 50.000 canadencs– van lluitar contra els alemanys en una ofensiva que es va saldar amb 600.000 morts.

Una novel·la d’Emilio Lussu i un relat radicalment antimilitarista que Rosi roda com una crònica realista. El tractament del color crea estats anímics, amb molta boira espessa i llum real –el foc de les armes– en les escenes nocturnes.

El director d’Amélie va tornar a confiar en Audrey Tautou per narrar aquesta història d’amor i sacrifici sublim ambientada en la Primera Guerra Mundial.

La biografia del president dels EUA Woodrow Wilson, per a qui la creació d’una lliga de nacions, a les acaballes de la Primera Guerra Mundial, va arribar a convertir-se en una obsessió.

JEAN RENOIR, 1937.