Film

TAY GARNETT, 1946.

Partint de la comèdia de Ben Hecht –que anteriorment ja havien adaptat al cinema Lewis Milestone i Howard Hawks–, Wilder fa una incursió en el món del periodisme i en desvela, de la manera més càustica, les misèries.

La nova taquillera del metro de Berlín atreu la mirada de tots els homes, especialment la del despreocupat ajudant del cap d’estació. La noia també fa girar el coll als apressats usuaris, entre els quals hi ha un pilot de correu aeri i l’encarregat d’una gran companyia de cigarrets.

Una reflexió sobre el cinema i, especialment, sobre les dificultats d’escriure per al cinema a partir de les experiències d’un escriptor famós contractat per Hollywood per rodar un film sobre lluita lliure.

BILLY WILDER, 1950.

FRANÇOIS TRUFFAUT, 1973.

ATOM EGOYAN, 2002.

Aquest melodrama romàntic a l’entorn de les experiències de l’escriptora Isak Dinesen a Kenya i la seva relació amorosa amb un caçador es va endur un total de set premis Oscar, incloent-hi els de millor pel•lícula, director, guió i música

Una pel·lícula basada en un fet real succeït durant la nit de Nadal del 1914, tot just començada la Primera Guerra Mundial, quan uns soldats alemanys, francesos i escocesos van confraternitzar.

Un dels primers films de submarins de la història del cinema és aquesta producció alemanya que també va ser el primer títol estrenat sota govern nazi. El protagonitza el comandant d’un submarí que, després de ser enfonsat a setanta metres de profunditat durant la Primera Guerra Mundial, s’adona que tan sols queden vuit equips de rescat per a un total de deu supervivents.