Film

Tot just després que Adolf Hitler fos nomenat canceller d’Alemanya al gener del 1933, Billy Wilder –que era jueu– va abandonar Berlín. Va passar la resta de l’any a París, dirigint (amb Alexandre Esway) un guió seu que esdevindria la seva opera prima.

ERNST LUBITSCH, 1939.

ROBERT SIODMAK, EDGAR G. ULMER, 1929.

Billy Wilder i Emeric Pressburger van escriure el guió d’aquesta primera adaptació del popular llibre infantil d’Erich Kästner en què un nen víctima d’un robatori a dalt del tren acaba unint-se a un colla de criatures que l’ajudaran a perseguir el delinqüent.

Un dels grans títols de la filmografia de Wilder –guardonat amb cinc premis Oscar–, una comèdia sarcàstica i una mica cruel sobre els problemes d’un empleat d’una companyia d’assegurances modest que deixa el seu apartament als seus superiors quan aquests han “lligat”.

Una noia que només té diners per comprar un bitllet infantil de tren decideix disfressar-se de nena. Al ferrocarril es troba amb un home que la protegeix, però que anirà sentint-hi atracció. Per això la convida a assistir a l’escola de cadets on imparteix classes de tir.

ALFRED HITCHCOCK, 1947.

Modèlica adaptació d’una novel•la clàssica d’Agatha Christie, un melodrama judicial amb final sorpresa que Wilder porta amb mà mestra, allunyant-lo de la monotonia.

Wendell Armbuster és un home de negocis nord-americà conservador. Quan li arriba la notícia que el seu pare ha mort a Ischia, decideix viatjar a Itàlia per recollir-ne el cadàver.