Film

Tan sols un any després que 'Shaft', de Gordon Parks, donés el tret de sortida al 'blaxploitation' –un gènere genuïnament afroamericà–, el seu fill Gordon Parks Jr. va dirigir aquest thriller sobre un narcotraficant que pretén retirar-se després de vendre trenta quilograms de cocaïna.

Una dona negra té una relació extramatrimonial amb un home blanc casat. De resultes, la dona enganyada inicia una onada de prejudicis contra la comunitat negra.

OTTO PREMINGER, 1954.

Basada en la novel•la homònima de Nicolas Born i en diversos reportatges de la revista Stern, s’ambienta a la guerra civil del Líban del 1975. Un destacat corresponsal alemany ha de cobrir la informació sobre el conflicte, i tant ell com el seu diari es mostren partidaris de la causa palestina. En paral•lel, el periodista viu una crisi vital i matrimonial que intenta superar als braços d’una vella coneguda que fa anys que viu a Beirut.

En un vol de Nova York a Veneçuela, l’avió de Faber s’estavella al desert mexicà. Ell és un dels supervivents juntament amb un altre passatger, que resulta ser germà d’un amic que no ha vist en vint anys. Aleshores, Faber comença a recordar el temps que va passar a Zuric, durant la Segona Guerra Mundial.

'El ogro' narra la història del propietari d’un petit taller mecànic dels afores de París que, acusat de pedofília, aconsegueix evitar la presó per l’esclat de la Segona Guerra Mundial.

La història d’Oscar Matzerath, el nen que decideix no créixer més i que des de la seva permanent alçada d’infant contempla la irresistible ascensió del nazisme.

En Charles es dirigeix cap a l’est d’Europa guiat per una misteriosa força. Quan el seu cotxe s’espatlla al Kazakhstan, l’afany per continuar amb el seu viatge encara és tan gran que decideix fer-lo a peu.

'El noveno día' es basa en els relats autobiogràfics del sacerdot catòlic Henri Kremer, presoner al camp de concentració de Dachau. Els nazis van amenaçar-lo de matar la seva família si no convencia el bisbe de Luxemburg perquè col·laborés amb l’administració nacionalsocialista.

Geneviève Dormann, Margarethe von Trotta i Jutta Brückner van fer l’adaptació al cinema de la novel·la de Marguerite Yourcenar en què es basa aquest film.