Film

Denis Côte va obtenir el premi al millor director al festival de Locarno per aquest film ambientat en un Quebec rural i fotografiat en blanc i negre.

Després de posar fi a la vida de la seva mare en coma, un home emprèn una nova vida en un petit poble.

Denis Côté es va endur per segona vegada el Lleopard d’Or del festival de Locarno al millor director per aquest film protagonitzat per un pare i una filla i ambientat als límits de la perifèria urbana.

Una exconvicta sexagenària vol començar una nova vida aïllada de tot. Sota la supervisió del seu compassiu oficial de llibertat condicional, intenta recuperar la seva vida al costat de la seva antiga companya de cel•la, amb qui va compartir anys d’intimitat a la presó.

Després de patir un accident, el protagonista d’aquest documental va trobar refugi en l’hàbit de col·leccionar restes de cotxes i deixalles mecàniques.

La Milena i en Philip viuen a set mil quilòmetres de distància i es coneixen en un xat d’internet.

La seqüència inicial d’aquest film estrenat a la Berlinale 2014 estableix el seu to: persones treballant amb màquines potents i sorolloses, concentrades en un procés abstracte i que conversen durant els descansos als vestidors i la cafeteria.

Amb argument del novel•lista Grigori Baklanov, en aquesta producció per a la televisió —que Khutsiev considera el millor film que mai no ha fet—, els soldats russos que ocupen Alemanya després de la Segona Guerra Mundial descobreixen què és viure en temps de pau. Però, una nit de borratxera, topen amb un antic camp de concentració tot just alliberat.