Film

Tot just abans de casar-se, una noia descobreix que el seu promès és un home vil i innoble. Després de deixar-lo, la noia s’enfronta al buit i a la inutilitat de la seva antiga vida. És aleshores quan, sota la pluja, coneix Jenia.

Una professora de literatura russa, sofisticada i idealista, arriba a una ciutat industrial per fer classes als joves treballadors d’una fàbrica de metall.

Una fita del cinema soviètic dels anys seixanta que el 1989 es va poder recuperar íntegrament —el govern de Khrusxov havia censurat i retallat el film dràsticament, fins a deixar-ne tan sols la meitat del metratge original.

Documental de creació sobre l’última setmana d’assajos de l’obra 'Blue Lady', representada el 1983 a La Fenice de Venècia. La ballarina Carolyn Carlson improvisa i reflexiona davant la càmera. “Un dels films més bells que conec. Hauria volgut marxar i posar-me al llit intimidat per tanta bellesa: la de Carolyn, la de Venècia, la del film” (Jean-André Fieschi).

El 1964, mesos després del rodatge de 'Le mépris', Labarthe va reunir Lang i Godard, dos noms clau de la història del cinema. Malgrat diferir diametralment en la seva concepció del setè art, ambdós s’admiraven mútuament, com s’observa en aquesta conversa.

Cronenberg parla sobre els dos temes que, d’acord amb el seu pensament, porten a la creació de monstres: la mutació i el renaixement. Un episodi de la sèrie Cinéma de notre temps.

Labarthe deixa volar la imaginació als mateixos indrets que van recórrer Van Gogh i els seus amics de Montmartre. El cineasta imagina una trobada impossible: Van Gogh i Antonin Artaud. Alain Cuny llegeix els textos d’Artaud sobre Van Gogh i s’imposa l’evidència de la seva germanor.

“Què és el cinema militant? I l’underground? Què és la democratització de l’art? Shirley Clarke s’esforça per respondre aquestes i altres preguntes, conscient de la seva responsabilitat, els seus poders i els seus límits” (André S. Labarthe)