Film

Thriller i història d’amor alhora, 'Houroub sahira' mostra una dona que, malgrat la situació, és incapaç de marxar de la ciutat, on es relaciona amb un fotògraf agosarat i petit traficant de drogues i amb el fill d’un senyor de la guerra que ha d’assumir el rol del seu pare després que aquest sigui segrestat. L’autor del film és un intel·lectual incomprès pels dos bàndols del conflicte, els cristians i els musulmans.

LUCHINO VISCONTI, 1963.

Un realitzador surt al carrer a filmar l’agost, perquè creu que aquest mes constitueix una metàfora de tot el que és odiós a l’Estat d’Israel. Per a la seva dona, en canvi, l’agost simbolitza l’optimisme. Ell recorre els carrers filmant i la realitat desborda la pel·lícula que havia previst realitzar. Avi Mograbi interpreta els tres personatges d’un film que combina la ficció i el documental.

Una veritable radiografia sonora del tardofranquisme. L’únic llargmetratge del fotògraf Ramon Masats, protagonitzat pel grup Los Iberos, exposa la guerra entre el vell i el nou. Un film que interroga i desmitifica per oferir una mirada diferent sobre els tòpics espanyols i la imatge que Espanya tenia de si mateixa, rient-se’n alhora que denunciant-la.

El Leonard i la Mary es coneixen en un accident de trànsit. S’enamoren a l’instant i viuen feliços fins que ella es posa malalta. Una història d’amor inspirada en l’excèntric Leonard Wood i rodada amb la tècnica d’stop motion al pati del darrere de la casa del director.

JEAN EUSTACHE, 1974.

'Finisterrae' narra la història de dos fantasmes que, farts de transitar pel territori de les penombres, decideixen fer el Camí de Sant Jaume fins la fi del món. Un cop hi arribin començaran una etapa terrenal i efímera en el món dels vius.

Un vell assegut en un banc té singlot, uns joves borratxos ronquen en un vagó de tren, unes dones cusen en un taller de costura, uns homes juguen a bitlles en un pub, les abelles fan mel… i, mentrestant, un policia investiga un assassinat. La principal protagonista de la pel·lícula és una comunitat rural poblada d’habitants excèntrics les vides dels quals s’entrelliguen en relats inconnexos.

Un policia es nega a detenir un noi que ofereix haixix a uns companys de classe. Confia que la llei canviarà, que “oferir” no serà considerat delicte, i no vol que la vida d’un noi al qual considera innocent es converteixi en una càrrega a la seva consciència. El film reflexiona sobre l’autoritat i la consciència moral, alhora que analitza els procediments burocràtics i la tirania del llenguatge.