Film

Amb la desaparició de la censura franquista, el cinema metafòric amb què Saura havia excel·lit ja no és necessari. L'autor, conscient d’haver esgotat l’etapa anterior, torna als seus orígens i enfila un camí nou d’aproximació a la realitat
immediata amb aquest estudi de la joventut delinqüent que parteix d’un guió escrit amb anterioritat però que el cinesta transforma amb una
recerca de camp.

CECIL B. DEMILLE, 1916.

"Recopilació antològica, tribut d’amor, captació de les essències d’un art tan irresistible, heterodox i emocionant com injustament localista anomenat «jazz llatí». Calle 54 mai no cansa, avorreix ni desinteressa" (Carlos Boyero).

Film d'animació ambientat a l’Havana i el Nova York dels anys quaranta i cinquanta i que narra una història d’amor entre un pianista cubà, que vol fer-se un lloc en el món del jazz, i una cantant amb una veu fascinant.

El darrer film d’Albert Serra agafa de nou dues figures mítiques de la cultura occidental –Casanova i Dràcula– per explorar el concepte de bellesa i horror durant la transició del segle XVIII (el segle de les llums, la sensualitat i el racionalisme) al segle XIX (el segle del romanticisme gòtic i l’obscurantisme).