Film

Amb algunes pinzellades expressionistes, 'Nerven' ofereix una mirada al clima de postguerra de l’Alemanya del 1919, en què la paranoia, la misèria i els nervis estaven a l’ordre del dia.

Una velleta veu com la desesperació, la fam i la prostitució entren a la seva llar. El film, que constitueix una de les cimeres del realisme negre alemany, té argument del dibuixant Heinrich Zille, una de les figures més carismàtiques del cinema germànic de l’època.

En Capelito, el bolet del nas màgic, reapareix cada tardor. En aquesta sessió us n’oferim set episodis i el documental 'El papá de Capelito', en el qual el creador del personatge, Rodolfo Pastor, ens mostra com es fan l’animació i els decorats d’aquesta sèrie que ha rebut nombrosos premis internacionals.

Dirigits per Marcell Jankovics, nominat a l'Oscar a millor curt d'animacióel 1976 per 'Sisyphus", aquesta selecció de contes tradicionals hongaresos destaca per la seva narració imaginativa i el seu grafisme particular.

Floquet de Neu, l’únic goril·la blanc del món, arriba al Zoo de Barcelona. El seu albinisme acapara totes les mirades dels visitants, però també provoca el rebuig dels seus nous companys goril·les, que no l’accepten com un dels seus.

El programa inclou els curts següents: 'Betty Boop’s Museum' (1933); 'Scrub Me Mama witha Boogie Beat' (1936); 'Jack and the Beanstalk' (1934); 'Mary's Little Lamb' (1936); The Wise Owl (1940); 'Those Beautiful Dames' (1935) i 'Popeye the Sailor Meets Ali Baba’s Forty Thieves' (1939).

Visió aspra i crua del pintor holandès, que Pialat retrata des d'un punt de vista d'home turmentat psicològicament -el film agafa els últims mesos de la vida del pintor- i, fins i tot, negatiu, sense especial èmfasi en el seu treball pictòric, molt lluny de la visió gairebé romàntica que es donava en la pel·lícula que sobre el mateix pintor havia fet Minnelli als anys cinquanta.

Biografia de Niko Pirosmani, pintor de Geòrgia nascut durant el règim tsarista. El film intenta, més que no pas reflectir la seva vida, captar la soledat d’un artista assetjat per un entorn incapaç d’apreciar la seva sensibilitat interior. Pirosmani, que sobrevivia venent el seu treball a canvi de plats de sopa i gots de vi, va morir abandonat i en la misèria més implacable.

Durant l’estiu de 1943, a la França ocupada, un escultor vell i fastiguejat sent revifar el desig de treballar gràcies a l’arribada d’una noia espanyola que s’ha fugat d’un camp de concentració nazi i que li servirà de musa.

Aquest film retrata Barcelona com a exemple de ciutat europea amb una notable riquesa cultural i artística, però també mostra les seves deficiències.