Film

Recull de fotografies inèdites, seqüències tallades i entrevistes a l’equip de rodatge de 'Medea'. Per al muntatge final d’aquest film, Pasolini va decidir prescindir –no sense lamentacions– d'escenes de sacrificis humans, rituals esotèrics i arcans i, sobretot, visions oníriques.

Només Pasolini podia convèncer Maria Callas per encarnar la seva Medea davant la càmera. El mite i la tragèdia, però també la reinvenció de tota una antiguitat . En correspondència amb el Teatre Lliure, ens la presenta el seu director, Lluís Pasqual.

TIM BURTON, 1996.

Uns extraterrestres volen utilitzar vampirs per dominar la Terra. Considerat el pitjor film de la història, 'Plan 9 from Outer Space' va significar l’adéu cinematogràfic del gran Bela Lugosi.

Un nen orfe viu amb unes tietes que no se l'estimen. Ell només somnia a marxar cap a Nova York. Un dia troba un home misteriós que li dóna unes petites pedres màgiques amb les quals començarà a fer realitat el seu somni. Un film d’animació stop motion inspirat en el conte homònim de Roald Dahl. Tim Burton va intervenir en la seva producció. Repetim la projecció d’aquest film en sessió infantil i en versió doblada al castellà.

Rodada en blanc i negre, Ed Wood narra la història real de qui ha estat titllat com “el pitjor director de la història del cinema”: un visionari a qui agradava vestir-se de dona decidit a conquerir Hollywood.

“A 'The Dark Knight', Christopher Nolan perfecciona la fórmula que va seguir a 'Batman Begins' (2005), que consistia a abordar el mític heroi de còmic des d’uns paràmetres realistes. No cal furgar massa per observar-ho: el Joker d’aquesta entrega és així d’aterridor per les seves connexions amb un salvatgisme i una bogeria versemblants.

Una continuació de 'Batman', igual de fosca i tenebrosa que el primer film, en què Michael Keaton encara interpreta el personatge i en què el Joker és substituït per dos rivals de categoria: el Pingüí i Catwoman. Una Michelle Pfeiffer en el cim de la seva sensualitat interpreta aquest darrer personatge ple d’ambigüitat.

“Malgrat la trivialització de què va ser objecte en la seva difusió comercial, 'Batman' és una reflexió intel·ligent sobre l’eterna dialèctica entre el bé i el mal edificada sobre una base que ben aviat deixa enrere la seva aparença pueril. Obviant les característiques lúdiques del còmic original de Bob Kane, aquest Batman va ingressar, amb tots els honors, en l’univers de les penombres sorgit de la fèrtil imaginació de Tim Burton” (Esteve Riambau).