Film

Film de terror estilitzat, inquietant i literari en què el cineasta irlandès Neil Jordan evoca de forma torbadora i onírica el traumàtic món de la pubertat, les seves pors ocultes, les seves fantasies sexuals reprimides i els seus malsons nocturns.

'Beetlejuice' és un dels primers deliris visuals de Tim Burton, i va merèixer l’Oscar al millor maquillatge. És un film macabre i amb un gran sentit de l’humor que tracta d’una parella de fantasmes inexperts que volen treure de casa seva l’esnob família de Nova York que ha anat a viure-hi. Els ajudarà un exorcista còsmic i esbojarrat anomenat Beetlejuice.

Per realitzar el seu segon llargmetratge, Walt Disney va escollir el famós conte de Carlo Collodi, tot un tractat moralitzant sobre la conducta infantil. El mag de Burbank va participar en tot el procés creatiu.

El primer homenatge de Burton a Frankenstein –el film de la seva vida– actualitza el clàssic de Mary Shelley situant-lo en un suburbi contemporani. Frankenweenie explica les peripècies de Victor Frankenstein, un nen de deu anys que reanima el seu gos a l’àtic dels seus pares quan aquest mor atropellat. El film havia de ser exhibit a la reestrena de Pinotxo el 1984, però el van qualificar com a no recomanat per a menors de set anys i els executius de la Disney ho van impedir.

A Pee-Wee li roben la bicicleta. Per recuperar-la, comença un viatge fins a El Álamo. Pel camí topa amb personatges pintorescos i viu una sèrie d’aventures que el portaran, finalment, als estudis de la Warner, on interromprà diferents rodatges. És el primer llargmetratge de Burton i constitueix tota una declaració de principis sobre el seu estil i els mons de fantasia que li agrada mostrar en els seus films.

El primer film de Tim Burton va ser aquesta peça de stop motion filmada en blanc i negre que adaptava un poema que el cineasta va dedicar al gran Vincent Price i a Edgar Allan Poe. Un curt profundament personal i amb l’ídol de la infància del cineasta (el mateix Price) fent de narrador.

Un gran èxit comercial beneït amb quatre Oscars (al film, l'actor, el director i el guió), a més del Globus d'Or al millor film i l'Os d'Or al festival de Berlin. És una road-movie, amanida amb bons sentiments, sobre la relació entre un arribista social i un autista, dos germans antagònics units per una herència familiar.

L’arquitectura de la ciutat de Milà i el seu entorn, l’urbanisme dels seus carrers i places, és un dels protagonistes de La notte, d’Antonioni. El cineasta utilitza la ciutat per crear una atmosfera anònima i inquietant, un paisatge desolador que il·lustra l’alienació dels éssers humans en el món modern. Amb la projecció d’aquest clàssic del cinema italià continua la nostra exploració, conjunta amb l’Arquifad, de les relacions entre arquitectura, natura i cinema.