Film

I.D. conta la història d’una noia a la jungla urbana de Bombai. Charu i les seves amigues comparteixen un pis de lloguer en un gratacels. Totes provenen de llocs diferents i treballen per fer de la ciutat el seu lloc d’acollida.

Guanyador de l’Espiga d’Or al festival de Valladolid, el film gira a l’entorn de la figura de la filòsofa jueva alemanya que va treballar com a reportera cobrint el judici a Adolf Eichmann, el responsable del transport dels deportats als camps de concentració nazis durant la Segona Guerra Mundial.

El tercer llargmetratge dirigit per Liv Ullmann té com a guionista Ingmar Bergman, que perllonga la història dels seus pares, ja iniciada a Les millors intencions. Ullmann ens presenta la història de l’Anna, que està casada amb un estudiant de teologia i que comet adulteri amb un home més jove.

Film sobre el triangle amorós entre tres adults: la Marianne, casada amb en Markus, director d’orquestra, i en David, un director de teatre i cinema endeutat. La Marianne i en Markus tenen una filla petita, i la pel·lícula aborda les diverses conseqüències que tindrà l’adulteri en les seves vides.

Les dues realitzadores viatgen al voltant de Turquia tot filmant les fronteres dels vuit països veïns. El recorregut ens porta a través dels Balcans, d’Anatòlia i de la costa del Mar Negre i ens mostra ciutats i pobles separats per línies de demarcació que exerceixen una influència decisiva en la vida de la gent.

Estem davant d’un film que ens proposa relligar les percepcions d’una nena que viu entre veritats i silencis, en un món tan contradictori, cruel i absurd com va ser la dictadura argentina mitjançant una posada en escena radical i un treball actoral ple de matisos, vent i sorra.

La veritat és tan sols un conjunt de píxels, el resultat d’un zoom digital sobre uns rostres borrosos. I la càmera, que filma els membres d’un jurat popular enfrontats a un judici per assassinat de violència masclista, està tan perduda com ells en aquest laberint de proves, imatges i testimonis, incapaç de filmar res que no sigui la seva pròpia descomposició.

Un documental que mostra un poble del Montsià, a la vall de l’Ebre, de la mà d’una cineasta que ha volgut copsar la particular quotidianitat d’un dia a dia excèntric a la norma cosmopolita, defugint el costumisme. Revelació d’una autora que fa possible la posada en forma de la geografia humana de Santa Bàrbara com si es tractés d’un estudi geològic.