Film

Un exercici en què l’artista segueix el camí de reanomenar amb el que ella mateixa descriu com a cultura del reciclatge audiovisual a partir del remuntatge, amb l’objectiu de fer un “cinema porcí” resultat de l’aprofitament de tot el que es troba en la iconosfera audiovisual: la recontextualització de les imatges televisives, el reportatge i la hibridació són la base d’un treball crític sobre una Sevilla reapropiada.

Retrat testimonial, a partir d’imatges d’arxiu i testimonis actuals, d’un moment central del moviment d’alliberament i visibilitat lesbiana, que va fer emergir, juntament amb els inicis del moviment feminista, la lluita pels drets civils i l’antibel·licisme, el debat radical que suposarà la irrupció innovadora d’un nou cos per a la política al costat de la creació d’espais des d’on poder desplegar una cultura identitària pròpia.

Copenhaguen, 1886-1907. La Sofie és la filla única d’una família jueva i explica quina ha estat la seva vida tot abordant qüestions com ara un matrimoni no desitjat, la infidelitat, la institució familiar, el tradicionalisme, la religió i el pas del temps. Es tracta del primer llargmetratge dirigit per l’actriu Liv Ullmann i és l’adaptació d’una novel•la d’Henri Nathansen titulada 'Mendel Philipsen og søn' (1932).

Acurada evocació de la figura de Janet Frame (1924-2004) que es desglossa en tres fases –infància, adolescència i maduresa–, narrades en un to serè però ple de força.

Un infermer se sent atret per una noia internada en el sanatori mental en el que treballa. És el film preferit de Seberg d’entre tots els que va interpretar.