Film

El període de dol que viu una família després de la mort sobtada del pare serveix a Bertucelli per mostrar la relació entre l’esforç de l’ésser humà per recuperar-se d’una tragèdia i l’energia de la naturalesa, aquí representada per una figuera gegant que arrecera la casa on viuen, enmig d’una Austràlia salvatge.

Un equip de televisió irromp en un barri madrileny per rodar una sèrie sobre l'entrada de la unitat militar del Tercio a Madrid. L’actor principal, un galant en decadència, s’entestarà a seduir la Paloma, una mestressa de casa amb quatre filles. Una comèdia coral que vol reflectir la societat espanyola de l’època. Ana Belén va ser nominada al Goya com a millor actriu protagonista.

'Els Nibelungs', de Fritz Lang, ha estat considerat durant molt de temps un film precusor i modèlic de la filosofia nazi de la posada en escena. Ara, 'Das Erbe der Nibelungen' revisa aquesta obra monumental a propòsit de la seva restauració, realitzada per la Fundació Murnau alemanya i en la qual hem col·laborat.

A causa de la força aclaparadora i l’harmonia de la seva posada en escena, així com de l’emoció amagada rere cadascun dels fotogrames, alguns crítics han considerat que un film com aquest –un drama místic sobre el poder de la fe– només podia ser fruit d’una absoluta llibertat creativa.

MERIAN C. COOPER, ERNEST B. SCHOEDSACK, 1933.

Aquest film neix de l’interès del seu productor, el milionari Howard Hughes. Va ser ell qui va lluitar contra les pressions de l’oficina de censura americana i els clans mafiosos per tirar endavant una pel•lícula que, a les mans de Hawks, va contribuir poderosament a posar els fonaments de gran part del cinema de gàngsters fet posteriorment.

L’ambiciós projecte de Gance, que en principi preveia la realització de sis films sobre la figura de Bonaparte, va quedar reduït només a un, compost per tres parts independents: "La joventut de Bonaparte", "Bonaparte i el terror" i "La campanya d’Itàlia".

Tres anys abans del seu debut a Hollywood, l’hongarès Michael Curtiz (que aquí signava com a Michael Kertész) va fer aquesta adaptació de l’obra homònima d’Arthur Schnitzler.