Film

Davant la impossibilitat d’unir-se en matrimoni, una jove parella decideix fugir a Tòquio. Un cop allà, s’instal•len en un bar situat a les portes de Suzaki, un barri de prostitució

Les vivències del cineasta en l’ambient i la vida marginal del Japó de postguerra es reflecteixen en aquest film que, d’altra banda, inicia un dels temes inherents a la seva obra: la metàfora de la similitud entre l’home i els animals.

Los lunes al sol tracta de l’atur forçat d’un grup de treballadors de les drassanes de Vigo.

El tercer film del director de "Los lunes al sol" és un documental sobre la marxa que va fer l’Exèrcit Zapatista d’Alliberament Nacional des de San Cristóbal de Las Casas fins a Ciutat de Mèxic per reclamar els drets dels pobles indígenes, que viuen condemnats a la pobresa i a l’oblit. León de Aranoa centra el seu film en una petita població indígena, situada al cor de l’altiplà purépecha, que es prepara per rebre els guerrillers.

El primer curt de Fernando León de Aranoa ja traça les seves claus estilístiques: situacions socials dures en què el sentit de l’humor és vital per portar la càrrega existencial sobre les espatlles.

“Aquesta és una pel·lícula sobre la perifèria de les coses, sobre allò que les envolta i que les sosté. Sobre la perifèria de les grans ciutats, evidentment, però també sobre la perifèria dels sentiments i de les relacions, de la vida” (Fernando León de Aranoa).

En Santiago celebra el seu aniversari amb tota la família. Seria una situació força normal si no fos per una successió inquietant de petits detalls que ens fan dubtar de si realment aquella és la seva família.

La Marcela és una noia jove sense gaire recursos econòmics que té cura d’Amador, un senyor gran prostrat al llit, en absència de la seva família durant l’estiu.