Film

El film menys coral i més femení de Fernando León de Aranoa narra la història de dues prostitutes i de com, malgrat les seves diferències —una d’elles és immigrant—, mantenen una relació d’amistat i complicitat que els serveix per superar les adversitats del dia a dia.

El matrimoni d’en Pierre, que treballa a l’empresa del seu sogre, va bé. Ell passa els dies signant xecs i les nits veient la televisió. Els anys passen, monòtons, fins que apareix una nova secretària.

Mentre una dona prepara el sopar del seu aniversari de noces, el seu marit arriba tard a causa de les compres d’última hora i dels embussos de París. Amb aquest film, Étaix va obtenir l’Oscar al millor curtmetratge.

En Pierre és un noi seriós i estable, però es troba incòmode en l'època que li ha tocat viure, envoltat de sorolls, grues i cotxes. Una petita obra mestra satírica i burlesca, que va rebre la Concha de Plata al festival de Sant Sebastià.

Curtmetratge sobre les peripècies d’un campista. Aquesta seqüència formava part de la primera versió del llargmetratge Tant qu’on a la santé, estrenada el 1966. Però el 1971, Étaix la va eliminar d’un nou muntatge del film i la va recuperar com a curt.

PIERRE ÉTAIX, 1964.

Étaix, assistent i escriptor de gags per a Jacques Tati a "Mon Oncle", va debutar amb aquest curt en què es pot veure la influència del mestre francès. Rupture narra com un jove abandonat per la seva xicota comença a escriure-li una carta per venjar-se. El film va representar el naixement de Pierre, l’alter ego d’Étaix, a la pantalla.