Film

Hani Susumu, un dels representants més importants de la Nouvelle Vague japonesa, captura en aquesta versió moderna de la pel·lícula de Hiroshi Inagaki de 1947 (inclosa en aquest mateix cicle) un dels temes centrals de la seva filmografia: els problemes dels joves quan arriben al llindar de la maduresa.

Osaka, a l’era Meiji. En Sakata és un jugador d'escacs analfabet que passa per dificultats en perdre la visió de forma progressiva.

KENJI MIZOGUCHI, 1953.

Al Japó del segle XII, en un període caracteritzat per la lluita entre clans, el valent samurai Moritoh pot fer realitat un desig com a premi per salvar la vida de l'emperador.

Mitjançant les experiències de dues germanes –una és geisha al districte de Gion i l'altra treballa al consell de turisme–, la pel·lícula reflecteix el món femení al Kyoto de la postguerra i dramatitza el conflicte entre el vell món i el nou.

A partir d’un guió de Mansaku Itami, escrit durant la guerra, Inagaki narra la història d’un mestre d’escola que s'encarrega de l’educació d’un nen discapacitat amb l'ajuda dels altres infants de la seva classe.

Després de gairebé una dècada de treball sent el fotògraf americà més subversiu de la revista de moda "Vogue", William Klein va obtenir el premi Jean Vigo amb aquest primer llargmetratge de ficció.

L’enlluernador debut cinematogràfic de Terrence Malick –inspirat en un fet real– relata la fugida per l’Amèrica profunda d’una parella de joves assassins que, aliens a la realitat, travessen paisatges espectaculars cap a la seva cita amb el destí.

ALFRED HITCHCOCK, 1958

La vida de l’home prehistòric en un film que, si bé no respecta la realitat i es permet un gran nombre d’anacronismes, manté, alhora, un peculiar encant, derivat d’aquesta mateixa ingenuïtat.