Presentació

Enguany el Goya d’Honor ha estat atorgat a Ana Belén per ser “un referent de moltes generacions que continua sent cara i veu imprescindible de la cinematografia espanyola”.

'Heli' és el film amb el qual Amat Escalante es va consagrar a Cannes, on va rebre el premi al millor director. Ara ens el presenta a la Filmoteca.

Anat Escalante presenta el seu darrer film, 'La región salvaje', una obra per la qual va obtenir el Lleó d'Or al darrer festival de cinema de Venècia. El film, no exempt de polèmica, tracta entre d'altres sobre l'homofobia i la manera com la societat imposa renúncies als impulsos impulsos sexuals de les persones.

Christine Leteux ha publicat la biografia 'Maurice Tourneur. Réalisateur sans frontières' a la col·lecció 'La muse celluloid'. Abans Leteux havia treballat com a investigadora a la Gran Bretanya i havia col·laborat amb Kevin Brownlow. També és l'autors de “Albert Capellani. Cineaste du romanésque”.

Bulle Ogier torna a la sala Laya per parlar-nos de Jacques Rivette, de qui va ser protagonista en sis films, i del seu treball amb els intèrprets. Seguidament projectarem un dels films que Ogier va protagonitzar per al cineasta francès.

Bulle Ogier és una gran actriu de cinema i de teatre. Des dels seus inicis amb Alain Tanner, ha treballat amb cineastes de la talla de René Allio, André Delavaux, Luis Buñuel, Barbet Schroeder -el seu actual marit, productor d'alguns films de Rivette-, Claude Lelouch, Raoul Ruiz, Olivier Assayas, Claude Chabrol, Rainer W. Fassbinder, Manoel d'Oliveira, Werner Schroeter i Otar Iosselliani, per citar per citar-ne només alguns.

Influenciat per la Nouvelle Vague francesa i el cinema neorealista italià, el "Cinema novo" va ser un moviment cinematogràfic brasileny -amb ecos a altres països de l'Amèrica Llatina- compromès amb l'època, un moviment contestari amb les diferències socioeconòmiques i el racisme de la societat brasilera. El 'Cinema novo', com altes moviments semblants, va morir amb el cop d'estat de 1964 i instauració de la dictadura militar.

Finals dels anys 60. A l'Europa de l'Est, els somnis reformiestes s'han trencat en mil pedaços. A Iugoslàvia, una generació de cineastes -l'anomenada 'Onada negra'- lluiten per oferir, a les seves pel·lícules, una visió crítica de l'Estat socialista, i ho fan des de la creativitat i l'experimentació. Dušan Makavejev és un dels líders d'aquest moviment de curta durada, enfonsat per la contraonsiva estatal. És la fi del somni, també cinematogràfic.

L'arquitecte Daniele Porretta, llicenciat a la Università degli Studi di Roma “La Sapienza” i doctor en Teoria i Història de l'Arquitectura per l'ETSAB-UPC és l'encarregat de presentar el que segurament és el millor film, el més arricat i innovador, de Jacques Tati, una reflexió sobre la ciutat del futur.

Bertolt Brecht va ser un dels dramaturgs més influents del segle XX. Fugint del nazisme, va arribar a Los Angeles l'any 1941. Però la seva experiència a la meca del cinema va ser frustrant, i el 1947 fins i tot va declarar -davant el Comitè d'Activitats Antiamericanes de McCarthy: "No sóc conscient d'haver exercit cap influència, ni política ni artística, en la indústria cinematogràfica".