Presentació

Tito, the Phantom Monk

Una investigació sobre el misteriós Tito Díaz, un personatge que primer esculpeix amb cabells, després amb ossos d’animals i ara amb pedres. Es una crònica indirecta de les “mogudes” o “movidas” de Barcelona i Madrid a finals dels 70 i començaments dels 80.

Mud

Mud és el segon títol d’aquesta iniciativa impulsada conjuntament amb el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya que traspassa les pantalles de la Filmoteca i promou el debat.

Els documentals de la Itàlia feixista sobre la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) - Sessió 2 (1938-1939)

Segona -i última- sessió de curtmetratges feixistes, sis en total, la majoria produïts per l'Istituto Luce. Tots ells pertanyen als dos darrers anys de guerra, 1938-1939. La sessió comptarà amb una presentació a càrrec de Daniela Aronica, comissària del cicle, i amb una taula rodona amb ella posterior a les projeccions.

No pasaran!

Concebut com una suma dels principals esdeveniments bèl·lics, aquest documental de muntatge s'etructura en quatre seqüències, clàssicament ordenades a l'entorn de sengles conceptes fundacionals de la mitologia franquista: L'Espanya tradicional; L'Espanya "roja"; La "reconquesta" i la predestinació de la victòria.

La dimensió social i política del cinema: Kameradschaft (G.W. Pabst, 1931)

Després de la Primera Guerra Mundial, el cinema europeu es bolca en el realisme, un moviment cinematogràfic que proposa una visió més autèntica de la realitat, i més compromesa socialment. Això no és obstacle, de vegades, per a que el cinema serveixi també a la política: l'ideal de la pau i la cooperació entre els pobles també s'escola en les produccions d'aquest any. És el cas del film que us oferim avui, una coproducció franco-alemanya.

La fàbrica de l'actor excèntric: FEKS, constructivisme i avantguarda soviètica: 'Novyj Vavilon' (Grigorij Kozintsev, Leonid Trauberg, 1929)

El naixement, després de la revolució d'octubre, de les FEKS (Fàbrica de l'Actor Excèntric), del constructivisme i de l'avantguarda soviètica. En comú, tots tres moviments tenen la voluntat de crear un cinema revolucionari en què les metàfores creades per les imatges i el muntatge afegeixin valor al missatge marxista de la lluita de classes.