El vals núm. 7 de Chopin acompanya les imatges fluides d'una càmera que transita amb lleugeresa i elegància per l'interior del Milstein Hall, l'edifici de la Universitat Cornell dissenyat per Rem Koolhaas a Nova York.
El film de Jean Delannoy és una de les pel·lícules escollides per Bertrand Tavernier per formar part d'aquesta mena de 'cartes creuades' entre el seu cinema i el d'autors -i obres- que l'han influenciat. Tavernier mateix ens explica els motius de la seva inclusió en la seva llista.
Bertrand Tavernier torna a la sala Chomón, per segona jornada consecutiva, per presentar-nos 'Coup de torchon', en que s'acosta a les novel·les de Jim Thompson. Després de la projecció participarà en una taula rodona amb el públic.
Segons projecció del cicle dedicat a Tavernier i segona presentació del mestre del cinema francès a la sala Chomón. Aquest cop, Tavernier presentarà un film propi: 'Laissez-passer', una obra guanyadora, entre d'altres guardons, de dos Óssos de plata al festival de Berlín de 2002.
'Bertrand Tavernier: el cinema i res més' no podia començar de millor manera: amb el cineasta mateix a la sala Laya presentant el primer dels films que ha escollit per encarar-lo amb les seves pròpies produccions. Després, aquesta mateixa tarda, encara presentarà una altra sessió, aquest cop d'una pel·lícula pròpia.
Sens dubte, Jean-Luc Godard ha estat, al llarg de l'últim mig segle, un dels grans innovadors del llenguatge cinematogràfic. Les seves aportacions al cinema traspassen les fronteres mateixes de les seves pel·lícules, com demostra el cicle que aquests dies li hem dedicat a la Filmoteca. Ara, en la darrera sessió del divuitè aniversari del programa 'Aula de Cinema', en parlem amb Lluís Aller (Bande à Part Escola de Cinema).
La guerra i el cinema han estat, al llarg del segle XX, pràcticament cosubstancials. De vegades amb voluntat testimonial, de vegades propagandística, el cinema sempre ha tingut en els conflictes bèl·lics una de les seves inspiracions. A banda, la guerra -sobretot en els últims anys- també ha tingut un tractament com a espectacle cinematogràfic. En parlem amb Andrés Hispano (FC Estudio de Cine).
A rebuf de la "Nouvelle Vague" francesa, a partir de 1960 una nova generació de directors alemanys -Rainer Werner Fassbinder, Werner Herzog, Alexander Kluge, Volker Schlöndorff, Margarethe von Trotta, Werner Schroeter o Wim Wenders- van generar una obra que s'ha etiquetat amb el nom de "nou cinema alemany". Avui projectem, com a mostra d'aquest corrent cinematogràfic, un film de Fassbinder.
No hi ha cap dubte que la història de Rússia és atzarosa, i el seu cinema sempre ha reflectit els seus vaivens. Tarkovski, i altres com ell, és fruit de la història de la URSS en què va néixer, tot i que, com veurem en aquesta sessió que ens presenta José Enrique Monterde (UB), sovint ha topat amb la desaprovació de les autoritats del país.
L'últim film del programa 'Per amor a l'art' del 2015-2016 ens parla de Klimt i de la seva obra, però també del robatori d'obres d'art per part dels nazis i del destí d'aquestes.