Presentació

La segona sessió dedicada a Gregory Markopoulos, també amb presentació de Robert Beavers, Mark Webber i Vanessa Agudo, se centra en dos films rodats a dos indrets corprenents i parteixen de diverses limitacions temporals i materials.

Mark Webber, Robert Beavers i Vanessa Agudo, de la revista Lumière, ens presenten la primera sessió dedicada al cinema de Gregory J. Markopoulos, autor d'algunes de les poètiques fílmiques més subjetives i al·legòriques del cinema experimental de postguerra.

Què entenem per cinema clàssic? Caldria diferenciar entre l'estil clàssic i el període clàssic? Per diferenciar aquests conceptes, també cal tenir en compte que aquest període abasta des de la dècada dels 30 fins a la dels 60, i que en aquest ventall tan llarg de temps es produeixen diverses mutacions que afecten a aquest “classicisme”: no és el mateix l'estil dels 40 que el dels 50, per exemple.

La psicoanàlisi i el cinema són fills de la modernitat. Des del seu naixement a finals del segle XIX, ambdós s'han relacionat. El 1920, Samuel Goldwyn va viatjar a Europa amb la idea de contractar Sigmund Freud com a asessor per a una pel·lícula sobre les passiones de l'ésser humà. Freud va rebutjar l'oferta, però és en aquests anys que comença a fer-se evident l'interès dels cineastes per aquesta disciplina.

El triomf de la revolució maoísta va comportar, a partir de 1949, la nacionalització i la reorganització de tota la producció cinematogràfica xinesa, que va esdevenir una arma més de propaganda i d'eliminació de qualsevol dissidència. Abans d'aquest trencament, el cinema xinès viu dues "edats d'or": la primera, als anys 30 del segle passat, i la segona entre el final de la Guerra Mundial i la victòria de l'exèrcit roig, el 1949. 'Primavera a la petit ciutat" correspin a aquest període.