Presentació

Aquesta sessió no podia acabar de cap altra manera que amb el títol "Negracarbona i els zet nans": és el cartoon paradigma d'allò políticament incorrecte.

Produïda per Walt Disney perquè fos exhibidad a les escoles dels EUA, aquest film -que actialment es troba fora de distribució- l'han vist diverses generacions d'infants nord-americans fins a mitjan anys 60, cosa que l'ha convertit en un clàssic de culte.

Un altre cartoon que es troba fora distribució per no ofendre els alemanys. Bugs Bunny s'equivoca i apareix en plena Selva Negra, a Baden-Wurtenberg, on protagonitza uns divertidísims gags en què el seu antagonista es Herrman Göering.

Durant la Segona Guerra Mundial, Adolf Hitler, molest per la quantitat de sabotatges que pateix la seva màquinaria bè·llica, decideix bombardejar Moscú personalment.

Un cartoon en Technicolor que ens explica la història del petit Hans des que neix fins que, adoctrinat pels Nazis, esdevé un soldat de la mort.

L'ànec Donald està a punt de gastar tots els seus diners en festes i clubs nocturns (la porta d'un d'aquests clubs, al tancar-se, forma l'esvàstica), però al final decideix pagar impostos para combatre l'Eix,

A la selva africana més profunda, una tribu de negres segueix les ordres d'un bruixot que surt d'un gegantí ídol de pedra.

Tot i que aquesta obra no forma part de la llista “Censored Eleven”, actualment només se'n distribueix la versió censurada. El positiu cinematogràfic que projectem és, no obstant, la versió íntegra de 1940, sense cap tall.

En aquest cartoon, que barreja l'animació amb dibuixos, stop motion i pixelació, una Betty Boop (sense faldilla ni gaire movimens de cintura, en virtut del Codi Hays), hipnotitza un negre molt gandul i el converteix en una persona treballadora.

Freleng és el director amb un nombre més gran d'obres incloses en el llistat dels "Eleven censored" ("Les onze censurades"), i 'Clean Pastures' és una de les pel·lículas d'animació més controvertides, no només de Freleng, sinó de tota la dècada dels treinta.