Presentació

La seqüència inicial d’aquest film estrenat a la Berlinale 2014 estableix el seu to: persones treballant amb màquines potents i sorolloses, concentrades en un procés abstracte i que conversen durant els descansos als vestidors i la cafeteria.

Documental de creació sobre l’última setmana d’assajos de l’obra 'Blue Lady', representada el 1983 a La Fenice de Venècia. La ballarina Carolyn Carlson improvisa i reflexiona davant la càmera. “Un dels films més bells que conec. Hauria volgut marxar i posar-me al llit intimidat per tanta bellesa: la de Carolyn, la de Venècia, la del film” (Jean-André Fieschi).

El 1964, mesos després del rodatge de 'Le mépris', Labarthe va reunir Lang i Godard, dos noms clau de la història del cinema. Malgrat diferir diametralment en la seva concepció del setè art, ambdós s’admiraven mútuament, com s’observa en aquesta conversa.

Cronenberg parla sobre els dos temes que, d’acord amb el seu pensament, porten a la creació de monstres: la mutació i el renaixement. Un episodi de la sèrie Cinéma de notre temps.

Labarthe deixa volar la imaginació als mateixos indrets que van recórrer Van Gogh i els seus amics de Montmartre. El cineasta imagina una trobada impossible: Van Gogh i Antonin Artaud. Alain Cuny llegeix els textos d’Artaud sobre Van Gogh i s’imposa l’evidència de la seva germanor.

“Què és el cinema militant? I l’underground? Què és la democratització de l’art? Shirley Clarke s’esforça per respondre aquestes i altres preguntes, conscient de la seva responsabilitat, els seus poders i els seus límits” (André S. Labarthe)

Arthur Penn recupera l’escena final de Bonnie and Clyde i ens descobreix el complex dispositiu de preses.