Tot i que aquesta obra no forma part de la llista “Censored Eleven”, actualment només se'n distribueix la versió censurada. El positiu cinematogràfic que projectem és, no obstant, la versió íntegra de 1940, sense cap tall.
En aquest cartoon, que barreja l'animació amb dibuixos, stop motion i pixelació, una Betty Boop (sense faldilla ni gaire movimens de cintura, en virtut del Codi Hays), hipnotitza un negre molt gandul i el converteix en una persona treballadora.
Freleng és el director amb un nombre més gran d'obres incloses en el llistat dels "Eleven censored" ("Les onze censurades"), i 'Clean Pastures' és una de les pel·lículas d'animació més controvertides, no només de Freleng, sinó de tota la dècada dels treinta.
Pioner de l'època de Walt Disney a Kansas City, després Friz Freeleng desenvoluparia una prolífica carrera com a director de cartoons, sobretot per a Warner Bros, estudi amb el qual obtindria sis Oscars de l'Acadèmia.
Hugh Harman i Rudolph Ising, que havien començat amb Walt Disney en els anys 20, van esdevenir, a la dècada següent, els seus principals competidors juntament amb els Fleischer. Primer van fundar els estudis d'animació de la Warner i després, els de l'MGM.
Rodat abans de l'entrada en vigor del Codi Hays (que les productores americanes es van auto-imposar per regular el que no es considerava adequat mostrar al cinema). Disney ens sorpren amb sirenes amb top-less i un mariner homosexual.
Un cartoon musical sense diàlegs i en Technicolor.
Un dels nou 'oldmen' de la Disney, l'animador Ward Kimball, va dir sobre aquesta sorprenent obra: "El primer cartoon pornogràfic el van fer tres estudis a Nova York. Cadascún va rodar-ne una part sense dir a la resta què estaven fent: l'estudi A va acabar de dibuixar el seu segment i va passar el rotlle a l'estudi B... Hi van estar involucrats Max Fleischer, Paul Terry i gent de l'estudi que feia Mutt&Jeff".
El minimalisme cinematogràfic no és només propi del continent europeu. En un clar diàleg amb els Estats Units, allà també es produeixen pel·lícules que poden simbolitzar aquesta tendència: "Down by Law", que ens presenta Rosa Gutiérrez (UAB), n'és un bon exemple.
A l’estiu, en una platja, un home construeix un castell de sorra. Tres personatges el miren, i cadascú se’n recorda d’un familiar que la mort s’endugué.
En els darrers anys, una vessant del cinema europeu ha tornat -potser per obligacions pressupostàries?- a un minimalisme estètic i expressiu. Avui ens en parla Octavi Martí, director adjunt de la Filmoteca de Catalunya.