Presentació

El postmodernisme cinematogràfic sorgit als anys 70 del segle passat es caracteritza pel seu eclecticisme. En tot cas, tots els films que es poden adscriure a aquest corrent tenen en comú la seva subjectivitat, i per tant la llibertat creativa dels autors. 'Rumble Fish' n'és un bon exemple.

Sovint, quan parlem d'Història del cinema' ens referim sobretot a les pel·lícules produïdes a Europa o als Estats Units. No obstant, aquesta mirada eurocèntrica és imcompleta. Per això en aquesta sessió gorem el cap vers a la cinematografia índia com a exemple d'altres cinematografies que tenen coses a dir en aquest discurs. Presentació a càrrec de Josep Lluís i Falcó.

Robert Bresson va escriure: "El millor que s'ha escrit sobre mi està en un llibre de Susan Sontag: 'Contra la Interpretació'. Això és l'important: contra la interpretació. Tothom busca missatges i continguts, mentre l'important són les formes d'un art i el misteri que amaguen". Bresson parlava d'un llenguatge nou, propi del cinema, que no té les seves arrels en cap altre disciplina. Avui ens en parla Juanjo Caballero (UB).

A partir dels anys 60, i sota la influència de la Nouvelle Vague, arreu d'Europa van sorgir grups de raalitzadors que pretenien deconstruir el discurs cinematogràfic tradicional. Són els "nous cinemes" que coneixerem en aquesta sessió preentada per Lluís Anyó (URL)