Presentació

Antoni Gaudí, arquitecte universal d’estètica delirant, és un personatge sense imatge. No apareix a cap document filmat i pertany a un passat que s’ha de reconstruir. Per això 'Gaudí', la pel·lícula de Manuel Huerga, vol recrear aquesta imatge absent amb un documental reinventat.

L’univers personal de Sergei Paradjanov, un gran geni desconegut del cinema, troba la seva font d’inspiració màxima en l’obra de Sayat Nova.

FEDERICO FELLINI, 1965

MICHELANGELO ANTONIONI, 1964.

És molt important que el protagonista del film sucumbeixi, perquè es fa evident fins a quin punt ho és, de planer, el camí de l’alienació, de la identificació amb l’ordre injust, i sobretot, fins a quin punt el rebuig del paternalisme produeix un buit angoixós si no s’hi oposen uns valors positius en contrapartida. I com n’és de fàcil, llavors, reduir la lucidesa de la joventut a una superable crisi d’adolescència” (Maria Aurèlia Capmany).

Què passa quan no pots parar de prémer els botons del comandament a distància? Quan et converteixes en un addicte a la televisió?

A l'enterrament d’un home vell, el seu nét, encara un marrec, és l’únic que sent el dol i percep desesperat la indiferència general.