Presentació

Tres anys abans del seu debut a Hollywood, l’hongarès Michael Curtiz (que aquí signava com a Michael Kertész) va fer aquesta adaptació de l’obra homònima d’Arthur Schnitzler.

El 1930, l’associació d’artistes i dissenyadors Swiss Werkbund va encarregar aquest treball al cineasta avantguardista Hans Richter per promoure l’estandardització del disseny d’interiors als habitatges residencials moderns.

Projectem un fragment d’aquesta pel•lícula de la British International Pictures que exemplifica perfectament com en el mercat europeu es produïen diverses versions d’un mateix film en llengües distintes adreçades a públics de països diferents. L’extracte mostra la mateixa seqüència, amb actors diferents i el mateix decorat, en les tres versions lingüístiques del film (anglesa, francesa i alemanya).

La prova de la marató serveix de fil conductor d’un gran reportatge gràfic sobre les Olimpíades de Barcelona del 1992, des de la festa inaugural fins a la cloenda, passant pels moments més estel·lars de les competicions esportives.

Drama d’espionatge, una mica fulletonesc, que està ambientat a la Primera Guerra Mundial i centrat en la figura (real) de Mademoiselle Docteur, una espia al servei del Kàiser alemany i una dona de personalitat fascinadora, en la mateixa línia que la mítica Mata-Hari.

La gesta històrica de la defensa de l’alcàsser de Toledo va ser explotada pel franquisme i, naturalment, amb el suport del règim feixista italià, es va convertir ràpidament en una pel·lícula que ressaltava l’heroïcitat dels nacionals.

Un jove doctor ha d’internar la seva dona en un psiquiàtric. Després, seguint el consell de la seva mare, decideix viatjar i conèixer món. A Berlín s’enamora d’una ballarina i, mentre l’acompanya en la seva gira pels EUA, s’enfonsa el transatlàntic amb què viatgen.

La veu d’Alberto García-Alix ens condueix a través d’una reflexió sobre el valor de la imatge i la paraula. Text i imatge teixeixen fils narratius diferents i composen un relat personal, confrontant absència i presència, realitat i representació. L’artista es retrata i s’autoretrata alhora que penetra, en un exercici d’apropiació narrativa, en l’univers literari de Céline i Conrad.

Alberto García-Alix va realitzar aquest diaporama per a l’estand d’El País a l’edició 2010 de la fira madrilenya d’art contemporani ARCO. El muntatge, amb música original de Daniel Melingo. planteja una mirada sobre el treball fotogràfic de l’autor en els seus viatges i estades a Beijing.