Apuntes para una autobiografía
Un curtmetratge sobre la vida i l'obra del poeta Jaime Gil de Biedma.
Seminari
Dawn of the Dead, amb presentació a càrrec de Jorge Fernández Gonzalo el dijous 19 a les 21.30
Zack Snyder (300) va gosar refer el film homònim de George A. Romero en el seu primer llargmetratge. Amb un pròleg magnífic i un sentit del suspens virtuós, el director reivindica l'esperit salvatge del cinema de terror dels setanta ,alhora que el potencia amb zombis més veloços i agressius i suprimeix el sentit metafòric de l'original.
El neorealisme italià: 'Paisà' (Roberto Rossellini, 1946)
El neorealisme encarna una experiència exemplar i el mite fundacional per una bona part del cinema europeu i més encara pel cinema italià fins els nostres dies. Tot i això, anys després de la seva explosió encara és difícil donar una definició on es puguin reconèixer creadors tan diversos com Rossellini, Visconti, De Sica, De Santis, Pietro Germi, Antonioni, Fellini... 'Paisà' és el film escollit per representar aquest "moviment",
El postmodernisme al cinema: 'Rumble Fish' (Francis Ford Coppola, 1983)
El postmodernisme cinematogràfic sorgit als anys 70 del segle passat es caracteritza pel seu eclecticisme. En tot cas, tots els films que es poden adscriure a aquest corrent tenen en comú la seva subjectivitat, i per tant la llibertat creativa dels autors. 'Rumble Fish' n'és un bon exemple.
Lluny de la mirada eurocèntrica: 'Jalsaghar' (Satyajit Ray, 1958)
Sovint, quan parlem d'Història del cinema' ens referim sobretot a les pel·lícules produïdes a Europa o als Estats Units. No obstant, aquesta mirada eurocèntrica és imcompleta. Per això en aquesta sessió gorem el cap vers a la cinematografia índia com a exemple d'altres cinematografies que tenen coses a dir en aquest discurs. Presentació a càrrec de Josep Lluís i Falcó.
L'Argent
Un bitllet fals de 500 francs cau a les mans d’un treballador que és injustament acusat i condemnat, un fet que l’arrossega cap a un gran nombre de desgràcies.
La lògica d'un llenguatge portada a l'extrem: 'L'Argent' (Robert Bresson, 1983)
Robert Bresson va escriure: "El millor que s'ha escrit sobre mi està en un llibre de Susan Sontag: 'Contra la Interpretació'. Això és l'important: contra la interpretació. Tothom busca missatges i continguts, mentre l'important són les formes d'un art i el misteri que amaguen". Bresson parlava d'un llenguatge nou, propi del cinema, que no té les seves arrels en cap altre disciplina. Avui ens en parla Juanjo Caballero (UB).
El fenomen dels "nous cinemes" - Ostre sledované vlaky (Jiří Menzel, 1966)
A partir dels anys 60, i sota la influència de la Nouvelle Vague, arreu d'Europa van sorgir grups de raalitzadors que pretenien deconstruir el discurs cinematogràfic tradicional. Són els "nous cinemes" que coneixerem en aquesta sessió preentada per Lluís Anyó (URL)
The Far Country
Dos cowboys arriben amb el seu bestiar a una localitat dominada per un cacic brutal. El seu enfrontament és el de dos conceptes oposats del món, símbols de tota una evolució històrica: la que es troba entre el nomadisme primitiu i el sedentarisme final d’una civilització.
El western: culminació d'un estil i lluita contra la competència televisiva - The Far Country (Anthony Mann, 1955)
Als anys 50, els westerns han de competir amb la televisió. Mantenen, però, els trets característics, les convencions i els recursos narratius que defineixen el gènere: profunditat psicològica, conflictes resolts mitjançant les armes però sense obviar l’ètica, i un contrast entre la dimensió individual dels protagonistes i l’entorn social.