L’enquadrament és una de les tries essencials del cinema, si no la més essencial i primera de totes. A través de la idea d’enquadrament, recorrerem concepcions diverses del cinema, des dels orígens fins al cinema contemporani, descobrint autors molt diversos. La qüestió ens permetrà també establir ponts i diàlegs entre el cinema documental i el cinema de ficció.
Quin paper té el cinema en la construcció de les relacions de poder? En aquesta sessió reflexionarem sobre la representació dels privilegis i els rangs de poder al cinema a través de fragments de pel·lícules.
Ali, un noi de 14 anys, ha crescut en un camp de refugiats palestins al Líban, aprenent a haver d’odiar els jueus. Després de fugir la seva família arriba a Berlín, on l’Ali buscarà el contacte amb joves àrabs.
Itàlia, època de postguerra. L’Antonio, un treballador a l’atur, aconsegueix una feina amb la condició que tingui una bicicleta. Però el primer dia que va a treballar li roben.Un clàssic del cinema neorealista italià que ens endinsa en la greu situació de crisi econòmica del país després de la Segona Guerra Mundial.
Dues adolescents parlen del seu dia a dia i de les seves opcions vitals d’una manera franca i esvalotada, fent miques els prejudicis islamòfobs del seu voltant i celebrant que a elles els és igual el “què diran”.
Tot i ser germanes, l’Stella i la Katya són molt diferents. Aquesta diferència de caràcters portarà a les dues noies a gestionar de maneres ben diferents un conflicte personal, familiar i social com l’anorèxia.
Film que narra el difícil pas de la infància a l’edat adulta. Darrere la història d’Antoine Doinel, s’amaguen moltes experiències viscudes pel propi Truffaut. Una pel·lícula trista i dura però també un cant a l’amistat i la llibertat.