Premsa

Dijous 3 de març 20.00 h
Sala Chomón

Cinema mut i música electrònica es donen la mà al Festival Visual Phonic, una innovadora iniciativa que presentarà el Nosferatu de Murnau, que ara compleix 100 anys, amb banda sonora creada en directe pel DJ Kosmos. La sessió es completarà amb presentació del llibre Criaturas del cine expressionista alemán, de Guillermo Triguero (editorial Hermenaute) a càrrec de l’autor, l’editor, Lluís Rueda, i Esteve Riambau, director de la Filmoteca i autor del pròleg.

El 5 de març de 1922 naixia a Bolonya Pier Paolo Pasolini, una de les figures cabdals de la cultura del segle XX. El 2013 la Filmoteca de Catalunya li va dedicar una retrospectiva completa com a cineasta, coincidint amb l’exposició celebrada al CCCB. La seva obra polièdrica però mereix molts altres enfocaments, i és per això que amb motiu del centenari es planteja un nou cicle commemoratiu, amb l’accent posat a la confrontació que ell mateix va provocar entre cinema i televisió.

Centenari Pasolini
Coincidint amb els cent anys del l’escriptor i cineasta italià, el cicle Pier Paolo Pasolini: cinema contra televisió recupera algunes peces clau del poeta, i posa el focus en la seva relació amb un mitjà que criticava obertament però que també va utilitzar com a vehicle de la seva obra i el seu missatge subversiu. El cicle serà presentat per Roberto Chiesi, responsable del Centre d’Estudis Pasolini de la Cineteca de Bologna, que també ens porta una còpia restaurada d’Èdip rei per celebrar els deu anys de la Filmoteca al Raval.

Considerat un poeta de la imatge, Guy Gilles (1938-1996) era un cineasta d’alta volada que hauria pogut ser un referent de la Nouvelle Vague però, malauradament, no va tenir el reconeixement que es mereixia. Amb el seu redescobriment recent, potenciat per la Cinémathèque Française, es reivindica una obra contra corrent, molt personal, però mal compresa al seu moment i relegada a l’oblit.

La recent publicació del llibre col·lectiu, coordinat per Núria Bou i Xavier Pérez, El deseo femenino en el cine español (1939-1975) (Cátedra, 2021) és una bona ocasió per repensar la visió d’alguns films emblemàtics amb protagonisme femení realitzats durant el franquisme.

Mikio Naruse (1905-1969) és un tòtem del cinema japonès. Però a Occident, on la seva obra no es va veure fins als anys vuitanta, encara roman com el gran mestre desconegut d’aquesta cinematografia. La seva obra està a l’alçada d’altres mestres indiscutibles de la cinematografia nipona, com Ozu, Kurosawa o Mizoguchi.

10 anys de la Filmoteca al Raval
Programació especial de la setmana del 21 al 27 de febrer

Arxivistes, tècnics i cineastes de diferents parts del món expliquen què és la preservació fílmica i per què és necessària a Film, the Living Record of our Memory, el documental d’Inés Toharia Terán que ella mateixa presentarà en la seva estrena a la Filmoteca dimarts 22 a la Sala Laya per obrir les sessions commemoratives.

‘Dies curts’, un espai de descoberta

Dies curts, l’espai de la Filmoteca dedicat al curtmetratge i a les cinematografies més properes, continua el 2022 amb una nova edició, després de la virtual de 2020 durant el confinament i la primera regular de 2021. Autores i autors poc presents als circuits majoritaris d’exhibició presenten cada mes, de gener a juny, una selecció de la seva obra i comparteixen amb el públic els seus processos de creació.

Les grans similituds entre la novel·la Solitud i Stromboli, terra di Dio, la mítica pel·lícula de Roberto Rossellini protagonitzada per Ingrid Bergman, van portar la filòloga Rosa Delor a pensar en Víctor Català (Caterina Albert) com l’escriptora no reconeguda al darrere de la pel·lícula. L’estudi de Delor va inspirar la conferència teatral de Núria Casado Gual Solitud a Stromboli. Somnis, signes i símbols, que l’actriu i directora Imma Colomer ha dirigit en un espectacle interpretat per Fina Rius. L

Les imatges de perpetradors són aquelles produccions visuals realitzades pels autors de crims mentre cometen accions violentes. Amb referència als casos de crims de guerra, violència política i genocidis, aquestes imatges adopten el punt de vista dels criminals o dels seus còmplices. La tipologia d’aquestes imatges és variada i esmunyedissa: generalment clandestines o íntimes, la seva difusió sol portar un punt d’autodenúncia. Sovint han estat utilitzades pels enemics de qui les van produir, amb finalitat de contrapropaganda, denúncia o anàlisi històrica o retrospectiva.