El film més destacat d'Edmund Edel és aquest drama amb Asta Nielsen en el paper d'un personatge tan inusual a l'època com l'escenari en què s'ubica: el paisatge industrial de la mineria.
Aquesta adaptació del primer càntic de 'La divina comèdia' de Dante Alighieri és una obra fonamental de cinema colossal italià de principis de segle XX. Una superproducció sense precedents que va marcar el pas decisiu en el camí de legitimació cultural de l’espectacle cinematogràfic, iniciat pocs anys abans pel corrent francès Film d’art.
El primer film que Chaplin va realitzar per a la First National Film no només consolida el personatge esbossat anteriorment, sinó que prefigura alguna de les obres més grans del cineasta (la redempció d’una dona humiliada, la relació amb un altre ésser de destí miserable o l’exhibició de malabarismes que freguen la perfecció).
Planejat com una immensa broma per treure-li dramatisme a la guerra, aquest genial film antibèl·lic recrea les aventures d’un soldat incompetent, encarnat per Chaplin, que malviu a les trinxeres. El marcat optimisme i les situacions hilarants arriben a la seva màxima expressió quan el recluta atrapa personalment el kàiser.
Una immersió des de la vida quotidiana a les aigües profundes del coneixement, al món de l'eternitat, a l'essència de les formes. Un retorn a un mateix, un retorn a casa.
Es projecten els següents curtmetratges: Magical Maestro; That's My Pup; Dog House; Little Johnny Jet; Deputy Droopy; Saturday Evening Puss; Fit to Be Tied i One's Cab's Family.
El gest sobresaltat i l’estat de moviment perpetu de l’acròbat Ferdinand Guillaume –més conegut com Tontolini
o Polidor– injecten vida a Pinotxo en la primera adaptació al cinema del llibre de Carlo Collodi.