S/D

Un nen s’escapa de l’escola per seguir una nena que ha vist durant uns instants. Al seu darrere, s’introdueix al metro de París, que serà l’escenari del seu estrany periple. La primera incursió en el cinema de ficció de Franju és aquest curt que actualitza el mite d'Orfeu i Eurídice'.

Projectem els curts: 'Safety Second' (1950); 'Fit to Be Tied' (1952); 'The Chump Champ' (1950); 'Dareevil Droopy' (1951); 'Push Botton Kitty' (1952); Slicked-up Pup (1951); 'One Cab’s Family'(1952) i 'Cock-a-Doddle Dog' (1951).

Nens i nenes de 6è curs de l'escola Drassanes de Barcelona han realitzat cinc capítols del programa Una mà de contes de TVC, que ells mateixos han il·lustrat en imatges a partir d'històries originals, pròpies i inspirades en l'aprenentatge de la lectura

La sessió inclou diversos films iranians realitzats amb tècniques diferents

Molts consideren la primera obra mestra de Keaton com el millor de tots els seus curtmetratges. El film estava inspirat en un documental de la Ford Motor Company, 'Home Made' (1919), un curt didàctic sobre cases prefabricades.

Keaton és el fill tímid d’un milionari que, per conquerir l’amor d’una noia, segueix els consells dels amics i es dedica a fer tota mena d’audàcies

Eslovàquia té una llarga tradició de curts d’animació, rodats sovint amb ninots articulats i objectes animats o bé amb dibuixos sobre paper retallat. En aquest sessió projectem: El gos i els pardals (MIlan Petrovsky, 1969); Encara millor! (Vladimir Pikalik, 1981); Dita a Correus (Viktor Kubal, 1967); Sac de modista (Frantisek Jurisic i Stefan Martanz, 1988) i Vola, vola! (Frantisek Jurisic, 1988).

Tothom que tingui interès en el documental internacional ha de veure un documental oficial clàssic com és Drifters, malgrat els seus defectes.

Projectem els curts següents: 'Spring Festival' (1937); 'Little Moth’s Big Flame' (1934); 'I Love to Singa' (1936); 'Midnight Frolics' (1938); 'Ballot Box Bunny' (1946); 'I Got Plenty of Mutton' (1944); 'Let It Be Me' (1937) i 'The Bon Bon Parade' (1935).

“Un experiment cinematogràfic puntual que el fotògraf Joan Colom va filmar amb el seu mètode habitual de treball, la càmera oculta. El rodatge –en 8 mm– es va fer amb la càmera a la mà, per sota la cintura i sense mirar pel visor, pels carrers del Barri Xino de Barcelona.”