VC (Versió original en català)

Malgrat la posició espanyola al conflicte, d’aparent neutralitat, Barcelona és el centre de múltiples operacions relacionades amb la Primera Guerra Mundial.

A partir de l’arxiu literari i fotogràfic de l’escriptor i de moltes altres fonts documentals, així com de les declaracions de més de trenta persones que el van conèixer, aquesta pel·lícula construeix un retrat intel·lectual i humà de Joan Fuster (Sueca, 1922-1992).

Documental sobre la difícil transició valenciana a través del testimoni valuós dels seus protagonistes.

Un malalt terminal reuneix les cinc persones amb qui conviu en un vell pis de l’Eixample per demanar-los que el deixen morir sol. Aquesta petició desencadena moltes altres coses, de manera que l’homosexualitat, l’incest i l’adulteri es creuen en les vides dels personatges.

Quinze històries contemporànies de Quim Monzó en les quals, amb un humor sarcàstic i sense concessions, es fa balanç del dolor, la vellesa, la mort i l’amor, però sobretot de l’estupidesa humana.

'Amor idiota' és la segona adaptació al cinema que Ventura Pons fa d’una obra de Lluís-Anton Baulenas després d’'Anita no perd el tren'.

“De visió completament imprescindible i amb la qualitat assegurada, aquesta obra és un desplegable al·lucinant sobre la soledat urbana, un catàleg fecund del nostre temps que els seus autors semblen suavitzar, de tant en tant, amb tocs d’alta comèdia i més d’una incursió en l’herència de l’absurd” (Terenci Moix).

Una taquillera prejubilada continua anant, per inèrcia, al solar en què abans hi havia el cinema on treballava i que ara es convertirà en un complex cinematogràfic. Per una jugada de l’atzar, s’enamora de l’home que condueix l’excavadora, i tots dos inicien una relació alhora tendra i agredolça a la caravana on l’empresa té les oficines.

Una adaptació de l’obra teatral Testament, de Josep Maria Benet i Jornet, sobre la qual Ventura Pons diu: “Hi ha la mort i l’amistat, però sobretot hi ha el tema de la transcendència. El film es pregunta si nosaltres, com a generació, serem capaços d’influir en els que vindran després perquè el món sigui millor”.

En un poble petit i humil de l’horta valenciana, dos joves decideixen segrestar un industrial amb la intenció de sortir de la misèria econòmica. Defugint els tòpics, Ventura Pons posa en escena una història de perdedors que no tenen res a veure amb l’orxata o les falles. És l’adaptació de la novel·la homònima de Rafael Arnal i Trinitat Satorre.