Un documental sobre l’autisme a partir de l’experiència de nou famílies i del testimoni d’un jove diagnosticat de síndrome d’Asperger, i des del punt de vista de diversos psicoanalistes d’arreu d’Europa.
El 18 de novembre del 2013, el Teatre Romea de Barcelona fa 150 anys. “Casino de la menestralia”, en diu Josep Carner; “tribuna de la menestralia i de determinats segments populars”, segons l’historiador Enric Gallén. El Romea és un repte, un referent ciutadà i una aventura empresarial. La seva vinculació a la ciutat i al barri del Raval en són l’explicació.
Un any abans de separar-se, un matrimoni va aconseguir reservar taula en un dels millors restaurants del món. Ara, quan arriba el moment d’anar-hi, cap dels dos no vol renunciar al que promet ser l’àpat més memorable de les seves vides.
Floquet de Neu, l’únic goril·la blanc del món, arriba al Zoo de Barcelona. El seu albinisme acapara totes les mirades dels visitants, però també provoca el rebuig dels seus nous companys goril·les, que no l’accepten com un dels seus.
El darrer film d’Albert Serra agafa de nou dues figures mítiques de la cultura occidental –Casanova i Dràcula– per explorar el concepte de bellesa i horror durant la transició del segle XVIII (el segle de les llums, la sensualitat i el racionalisme) al segle XIX (el segle del romanticisme gòtic i l’obscurantisme).
Un documental sobre les lluites que hi va haver a partir dels anys seixanta i durant la transició per construir una escola pública catalana, un moment únic i singular de la història educativa del país.
“El meu protagonista, un prestigiós i creatiu museòleg, gai i seropositiu, atrapat per això que en diem la crisi i defensant la seva opció per la paternitat sense renunciar a la seva homosexualitat, té la capacitat de convertir el seu dramatisme quotidià, sense embuts, sense por i amb gran sinceritat, en un fet delirantment divertit. Aquesta particularitat seva és el que el converteix en singularment atractiu i únic” (Ventura Pons).
El jove Albert Casals es va donar a conèixer a Catalunya pel seu llibre "El món sobre rodes" (2003), en què explicava els viatges que havia fet per tot el planeta amb la seva cadira de rodes, sense cap equipatge i molt pocs diners. Lluny de ser una limitació, la cadira li va ser d’ajuda en moltes ocasions.