Miguel és nomenat rector d’un poble socialista durant l’alçament del 1936. Amb l’inici de la guerra, l’exèrcit nacional ocupa el poble i dona inici als afusellaments.
Yoyes, la primera dona que va ocupar un lloc de responsabilitat a ETA, torna del seu exili a Mèxic i intenta refer la seva vida. Després d'estudiar una carrera universitària, treballar a l'ONU i ser mare, el seu retorn no serà fàcil.
Una dona atropella alguna cosa amb el cotxe per culpa d’una distracció. En el moment dels fets no s’atura per veure a qui o què ha atropellat, però més endavant voldrà saber què va passar realment. Una metàfora que la cineasta associa a la dictadura argentina.
Un metge desperta per primera vegada el desig sexual d’una adolescent absorbida per la religió i fa renéixer la passió adormida de la seva mare, que regenta l’hotel on s’allotja.
La ciénaga no s’adapta a una estructura narrativa clàssica. Els personatges no han de revelar cap veritat oculta, ni existeix cap relació de causa-efecte entre els esdeveniments que afecten les famílies de Mecha i Tali.
Basada en la novel·la existencial d’Antonio Di Benedetto, narra la història de Don Diego de Zama, un oficial espanyol del segle XVII assentat al Paraguai que espera que el destinin a Espanya.
Basant-se en històries reals, Armendáriz recorda, amb Silencio roto, els maquis i la seva aferrissada lluita contra el franquisme per tal d'assolir els seus ideals de llibertat.
"Bodas de sangre s'erigeix a mode d'acta notarial filmada per Carlos Saura del ballet muntat per Antonio Gades de la peça homònima de Federico García Lorca, inspirada en un succés real, i el seu primer èxit com a dramaturg. No es tracta d'un representació formal sinó d'un assajament general en un estudi de ball" (J.L.Guarner)
Una realitzadora de televisió passa revista a la seva existència mentre enllesteix la feina abans de sotmetre’s a una intervenció quirúrgica en la qual pot deixar la vida.