“Un dels films més representatius de la Guerra Civil. Catalogat al seu moment com «el primer assaig de cinema social», aquest primer llarg de ficció del Sindicat de la Indústria de l’Espectacle no solament es va plantejar en ple conflicte, sinó que va assumir una triple responsabilitat: reflectir l’ideari anarcosindicalista, transcendir la conjuntura d’un cinema de propaganda bèl·lica i pal·liar la desocupació en una indústria col·lectivitzada” (Joaquim Romaguera).