VOSC (Versió original amb subtítols en català)

Gràcies als seus textos i fotografies, Takuma Nakahira va ser un dels motors del canvi polític que hi va haver al Japó durant els anys seixanta i setanta. La fotografia va esdevenir vital per a ell quan, el 1977, una intoxicació etílica li va fer perdre bona part de la memòria i la parla. El documental segueix Nakahira durant un període de tres anys.

Després de patir el coma etílic Takuma Nakahira va començar a fotografiar gats de carrer, sensellar i sostres de palla del seu barri, d'una manera monomaníaca. Aquest documental és un retrat de la seva vida quotidiana.

Partint de dues obres curtes de Tennessee Williams, Kazan va dirigir aquest polèmic film que va trigar 26 anys a estrenar-se als nostres cinemes a causa de la seva càrrega eròtica.

El retrat d’una vídua jove que intenta reconstruir la seva vida a través de 17 moments clau de la seva existència. En el seu primer film, Christophe Honoré ja confia en els recursos de la posada en escena per construir el seu univers per mitjà d’una història entorn del dolor i el concepte proustià dels diferents i impermeables jos de la trajectòria vital.

Basada en la novel·la inacabada de Georges Bataille, és una pel·lícula controvertida protagonitzada per una mare de costums dissoluts que arrossega el seu fill de disset anys a un món de plaer i llibertinatge que el condueix fins al límit de la morbositat.

Totes les cançons d’amor parlen del mateix: “hi ha massa gent que t’estima”, “no podria viure sense tu”… Les chansons d’amour també parla d’aquestes coses. Amb cançons d’Alex Beaupain, és un musical a la manera de Jacques Demy que narra l’experiència d’un triangle amorós carregat de sentiments.

Un film autoreflexiu que documenta la indústria del cinema des de la perspectiva d’una cineasta africana que assisteix al Festival de Cinema de Durban.

Basat en una novel·la d’H. G. Wells, adaptada per ell mateix i per Lajos Biró, aquest film futurista, que comença el 1940 i acaba el 2036, és hereu directe de Metrópolis de Lang.

La sembra i la collita del blat conformen la història d'aquest clàssic del melodrama rural escrit per Elizabeth Hill, King Vidor i Joseph L. Mankiewicz. L’home que treballa en col·lectivitat i amb la natura en una pel·lícula bellíssima en què l’alè bíblic de Vidor brilla intensament: l’arribada de l’aigua, en una escena justament famosa, ho demostra sense cap mena de dubte.

A les Antilles, un home satànic ha aconseguit, gràcies a les seves arts màgiques, fer-se amb una cohort de zombis a les seves ordres.