VOSC (Versió original amb subtítols en català)

Amb el primer llargmetratge que va fer per a la United Artists, Chaplin volia demostrar que el cinema mut podia servir perfectament per mostrar processos psicològics complexos, alhora que volia donar un vehicle estel·lar, fora de la comèdia, a Edna Purviance. En aquest “drama del destí”, com apareix subtitulat, també s’imposa la llei de la suggestió, no hi ha un sol gest excessiu, i l’ús que fa de les el·lipsis és magistral.

Un noi d’un suburbi de Lagos pren el cotxe al seu oncle per anar de festa amb els amics.

Un documental experimental sobre el món del flamenc rodat pel fotògraf americà Daniel Seymour entre Setenil de las Bodegas i Morón de la Frontera.

WOJCIECH JERZY HAS, 1964.

Un migmetratge de diàleg constant a mig camí entre l'assaig filosòfic i literari, mitjançant el qual l'artista Mireia Sallarès relata, a la manera d'interrogatori policial, la seva investigació sobre l'amor a Sèrbia al llarg de quatre anys.

Adaptació del famós conte de Hans Christian Andersen L’aneguet lleig. Realitzada com una comèdia musical, va guanyar el premi al millor llargmetratge d’animació per a nens al Festival de Sitges.

SÉBASTIEN LAUDENBACH, 2016

Un programa d'animació sobre el tema del llop format per un film principal titulat Loulou, que és l'adaptació de l'àlbum de Grégoire Solotareff, una història de tolerància i amistat que va acompanyada de quatre curts de gran originalitat realitzats per autors gràfics.

Després de la mort d’una filla, un matrimoni va a Venècia. Allà, un ambient estrany i decadent, com la mateixa ciutat, els envoltarà en una història cada vegada més opressiva. Basada en un conte de Daphne Du Maurier ("The Birds" i "Rebecca"), és un dels millors exemples cinematogràfics de narració no lineal. És la més coneguda de les pel·lícules de Nicolas Roeg i una obra mestra de l’horror psicològic.

L’actriu Neve Campbell (Scream, Juegos salvajes), que va ser ballarina abans de triomfar com a icona del terror adolescent, va endegar aquest projecte, del qual és guionista i coproductora, i el va deixar en mans d’Altman, que ofereix un retrat emocionant i realista del dia a dia d’una companyia de ballet clàssic.