VOSC (Versió original amb subtítols en català)

Sebald ha escrit sobre el bombardeig, Speer urbanitzava pensant en la destrucció, Angelini retroba el món destruït —Normandia— del cineasta Jean Grémillon.

LARS VON TRIER, 2003.

El saber emmagatzemat en els llibres pot ser vist per l’Església com un perill. I no solament per l’Església. Un thriller en un monestir.

Le locataire chimérique és el títol de la novel·la de Topor que va inspirar a Polanski un dels seus films més estranys, que a l'igual que a Repulsion situa un personatge --el mateix Polanski-- en un apartament, on anirà desenvolupant un procés esquizofrènic, enmig d'una atmosfera paulatinament opressora, potenciada per la fotografia gairebé de film de terror gòtic aportada per Sven Nykvist.

Aquesta comèdia satírica va representar a la República Txeca al Festival de Cannes en una de les seves edicions més convulses, la del Maig Francès. És el darrer film que Forman va dirigir al seu país natal abans de marxar als Estats Units a causa de la invasió soviètica de Txecoslovàquia.

Els anomenats “llibres d’hores” serveixen d’inspiració d’aquesta recreació del món de Chrétien de Troyes. Éric Rohmer va recórrer al text original i a la perspectiva plana dels decorats.

Un melodrama sobre tres germanes, l’escriptura i el seu difícil destí. Una bona manera d’entrar en el món de Jane Eyre acompanyats per tres grans actrius: Adjani, Pissier i Huppert.

La música de Philip Glass va ser finalista a l’Oscar en aquest drama d’amors transgressors desenvolupats en l’atmosfera repressiva de l’escola britànica.

Al segle XVIII, un jesuïta rep l’encàrrec de pintar la concubina esdevinguda emperadriu de la Xina.

El fotògraf britànic Antony Penrose, fill de la fotògrafa i model Lee Miller i de l'artista, historiador i poeta Roland Penrose, i director del Lee Miller Archive and Penrose Collection, s'encarrega de presentar el documental que Sylvain Roumette va dedicar a la seva mare. La presentació coincideix amb l'exposició 'Lee Miller i el surrealisme a la Gran Bretanya', que es pot veure a la Fundació Joan Miró fins al 20 de gener del 2019.