VOSC (Versió original amb subtítols en català)

Ingmar Bergman filma, càmera en mà, el seu fill Daniel Sebastian durant els dos primers anys de vida, i se centra bàsicament en el rostre de l’infant, que és, per al cineasta, la cosa més bella i estimulant que existeix.

MILOS FORMAN, 1984.

SAM PECKINPAH, 1969.

Un cop acabada la Guerra de Secessió (1861-1865), un grup de soldats del sud engarjolats aconsegueix escapar, però igualment seran perseguits implacablement a través del desert, a la frontera entre Mèxic i els Estats Units.

Kim Novak es posa novament a les ordres de Richard Quine —el cineasta que la va descobrir— per donar vida a una adúltera melancòlica en un dels papers que més van contribuir a popularitzar l’erotisme refinat i subjugant de l’actriu. Ambientat a Beverly Hills i rodat en cinemascop, és un melodrama molt sòlid sobre infidelitats matrimonials que adapta una novel·la del guionista de The Birds, Evan Hunter.

Epopeia històrica, que combina perfectament el drama i l’aventura, sobre la vida i la mort del militar anglès T. E. Lawrence i les seves campanyes per unir els països àrabs contra Turquia durant la Primera Guerra Mundial. És una obra èpica amb set premis Oscar, absolutament majestuosa.

Per iniciativa pròpia, Bergman va decidir mostrar “el film darrere el film”, és a dir, tot el que s’amaga darrere el resultat final i públic d’un film; en aquest cas 'Fanny i Alexander'. Un document inapreciable per poder conèixer el mètode de treball del director suec.

Deu anys després d’haver rodat un primer documental a l’illa de Farö, i amb el mateix destí televisiu, Bergman torna a passejar la seva càmera pel lloc on va viure des de mitjan anys seixanta, on va muntar un petit estudi i una sala de cinema, i on va rodar part de les seves pel·lícules.

El llargmetratge mostra com, després d’un assaig de l’obra 'El somni' de Strindberg, el director i els actors es queden a l’escenari per parlar de diferents problemes que els afecten. És un film que resumeix perfectament la passió pel teatre del director suec.

Un guió d’Ingmar Bergman que evoca la seva infantesa, especialment la relació difícil amb el pare i també amb el germà gran, i totes les coses que van passar en un estiu molt especial, el del 1926, quan el director tenia vuit anys.